#50. SUNRISE / SOL IXENT
Come early tomorrow, we will do beautiful things / Demà veniu ben aviat, que farem coses molt boniques
In the cloudy dawn
surface fish escape the
cormorant.
Yosa Buson (translated by Allan Persinger)
SUNRISE
Sunrise represents renaissance, beginning and birth. Walt Whitman said that we found our own soul in the tranquility and freshness of dawn. The rising sun is not only the emblem of Japan, but its own name: Nippon literally means the origin of the sun. Alchemy associates sunrise to the cosmic egg that separates the sky from the earth. The light of dawn produces a separation (separatio) and, in the space between, consciousness is born. In Greek mythology, Eos was the goddess of the dawn who heralded the arrival of Helios with red fingers and a saffron light. The Egyptian tradition saw the first red light as a representation of the blood of the goddess-cow Hathor who was giving birth to his son, the sun. The Pueblo Indians of northern Mexico wake up every day before dawn to help rising the sun, they are the children of the sun, and their religious practice helps their father to make his daily journey from east to west. As Westerners we might find it difficult to understand the Pueblo religion without prejudices, and cynicism leads us to call them superstitious ignorants. If we were humble enough to try to feel the immensity of devoting an entire life to rise the sun, we might discover that the safety and comfort of the western technological world is nothing but a sign of neurosis: a meaningless way of life.
“Come early tomorrow, we will do beautiful things.”
Antoni Gaudí
Alba del día;
del cormorán escapan
peces por los bajíos.
Yosa Buson (traducción de Fernando Rodríguez-Izquierdo)
SOL IXENT
La sortida del sol representa el ressorgiment, el principi i el naixement. Walt Whitman deia que trobem la nostra pròpia ànima en la tranquil·litat i el frescor de l'alba. El sol naixent no només és l’emblema de Japó, sinó el seu propi nom: Nippon significa literalment l’origen del sol. L’alquímia associa la sortida del sol a l’operació de separatio i la ruptura de l’ou còsmic que separa el cel de la terra. La llum de l’alba produeix la separació, i a l’espai d’entremig, hi neix la consciència. En la mitologia grega, Eos era la deessa de l’aurora que anunciava l’arriba de Hèlios amb dits enrojolats i una llum de color safrà. La tradició egípcia veia la primera llum vermella com una representació de la sang de la deessa-vaca Hathor que estava parint el seu fill, el sol. El indis Pueblo del nord de Mèxic es desperten cada dia abans de l’alba per ajudar a fer sortir el sol, són fills del sol, i la seva pràctica religiosa ajuda el seu pare a fer el recorregut diari pel firmament. Com a occidentals costa entendre la religió dels Pueblo sense prejudicis i el cinisme ens duu a titllar-nos d’ignorants supersticiosos. Si fóssim prou humils per mirar de sentir la immensitat de dedicar una vida entera a fer sortir el sol, potser descobriríem que la seguretat i el confort del món tecnològic occidental ens condueix a la neurosis: viure vides sense sentit.
“Demà veniu ben aviat, que farem coses molt boniques”.
Antoni Gaudí
