#9. SHEEP / OVELLA

as every joy vanishes away so also vanishes every sorrow / tal com s’esvaneixen els goigs les penes s’esfumen

THE LAMB

Little Lamb who made thee 
Dost thou know who made thee
Gave thee life & bid thee feed.
By the stream & o'er the mead;
Gave thee clothing of delight,
Softest clothing wooly bright;
Gave thee such a tender voice,
Making all the vales rejoice! 
Little Lamb who made thee 
Dost thou know who made thee 

Little Lamb I'll tell thee,
Little Lamb I'll tell thee!
He is called by thy name,
For he calls himself a Lamb: 
He is meek & he is mild, 
He became a little child:
I a child & thou a lamb, 
We are called by his name.
Little Lamb God bless thee.
Little Lamb God bless thee.

Songs of Innocence and of Experience by William Blake ("The Lamb" is the counterpart poem of "The Tyger")

SHEEP

Tenderness, innocence and meekness. Sheep give birth when Spring is blooming and playful little lambs explore the world evoking childhood’s simplicity and unity. Christians call Jesus the Lamb of God (Agnus Dei) for the innocent determination to accept his sacrifice. Sheep are so sociable that his love for companionship within the herd has given them an image of meek and lack of initiative. In the collective imagination, they can represent gregariousness and the inability to act independently. In the Roman myth of Eros and Psyche, a sheep herd behaves furiously when the sun is shining but mysteriously calm down under the moonlight, allowing Psyche to take their golden wool as stated by Venus. The treasures of our psyche usually emerge at night when the unconscious is more active, but we must dare to look into the dark abyss we have deep inside.

“Thou who are sad, oh be comforted; for nothing endures and as every joy vanishes away so also vanishes every sorrow!”

Scheherazade in the One Thousand and One Nights

---

L’ANYELL

Petit anyell, qui t’ha creat?
Saps qui et va crear?
Qui et donà la vida i t’oferí aliment,
prop del riu i arreu a les prades;
et donà un vestit de delícia,
un abrigall flonjo de llana, blanc lluminós;
qui et donà una veu tan tendra
que alegra totes les valls?
Petit anyell, qui t’ha creat?
Saps qui et va crear?

Petit anyell, jo t’ho diré,
Petit anyell, jo t’ho diré:
ell s’anomena amb el teu nom
car també es fa dir anyell.
Ell és dòcil i ell és benèvol,
ell esdevingué un petit infant.
Jo un infant i tu un anyell,
a tots dos se’ns crida pel Seu nom.
Petit anyell, que Déu et beneeixi!
Petit anyell, que Déu et beneeixi!

Cançons d'Innocència i d'Experiència de William Blake ("L’anyell", traduit per Salvador Pila, és el revers del poema "The Tyger")

OVELLA

Tendresa, innocència i mansuetud. Les ovelles pareixen quan arriba la primavera i els petits xais trapelles ens transporten al temps de la senzillesa i la unitat infantil. El cristianisme es refereix a Jesús com l’Anyell de Déu (Agnus Dei) per l’innoccent convicció amb què accepta el seu sacrifici. La sociabilitat de les ovelles, amants del companyia en el sí del ramat, els ha atorgat fama de dòcils i mancades d’iniciativa. En l’imaginari col·lectiu, poden representar la part fosca del gregarisme i la falta de capacitat per actuar de manera independent. En el mite romà d’Eros i Psique, un ramat d’ovelles daurades es mostra ferotge a la llum del dia, però l’arribada de la frescor de la lluna les tranquil·litza i permet que Psique pugui agafar-ne la llana d’or, complint el designi de Venus. L’inconscient és amic de la nit i els tresors profunds de la psique solen emergir sota la llum de la lluna si ens atrevim a mirar l’abisme fosc que portem dins.

A qui tingui una pena, digues-li: “Les penes no duren, tal com s’esvaneixen els goigs les penes s’esfumen”.

Xahrazad a Les mil i una nits