#7. NIGHT / NIT

I confess that I forgot the person I had been / Confesso que em vaig oblidar de qui era

AFTER A LONG INSOMNIAC NIGHT

I walked down to the sea in the early morning
after a long insomniac night.

I climbed over the giant gull-colored rocks
and moved past the trees,
tall dancers stretching their limbs
and warming up in the blue light.

I entered the salty water, a penitent
whose body was stained,
and swam toward a red star rising
in the east—regal, purple-robed.

One shore disappeared behind me
and another beckoned.
I confess
that I forgot the person I had been
as easily as the clouds drifting overhead.

My hands parted the water.
The wind pressed at my back, wings
and my soul floated over the whitecapped waves.

Edward Hirsch

NIGHT

Darkness, nightmares, magic, regenerative silence, creative solitude, dreams and death. Night awakens an invisible world with an unpredictable and strange order, a fertile time for conspiracies and to sow the seeds of projects that will be executed under the daylight. To contemplate a dark sky can produce epiphanies when our inner universe emerge. But the night it is also threatening and scary, it can evoke the emptiness and cosmic insignificance of our planet. For the old Greeks, the Night (Nyx) was the daughter of Chaos and the mother of Hypnos (Sleep) and Thanatos (Death). In the Celtic idea of time, a day begins when the night falls. The dark night of the soul is a critical, but unavoidable, stage in our spiritual evolution where the lies in which our identities are based broke down and we must face a gloomy picture of ourselves. But as Walt Whitman says “Only the dark, dark night shows to my eyes the stars”.

The decisive question for a human being is: Is he related to something infinite or not? That is the telling question of his life. Only if we know that the thing which truly matters is the infinite can we avoid fixing our interests upon futilities, and upon all kinds of goals which are not of real importance. […] If we understand and feel that here in this life we already have a link with the infinite, desires and attitudes change.

Memories, dreams, reflections by C. G. Jung

---

DESPRÉS D’UNA LLARGA NIT D’INSOMNI

Vaig baixar al mar de bon matí
després d’una llarga nit d’insomni.

Em vaig enfilar a les roques immenses de color
de gavina i vaig deixar enrere els arbres,
alts ballarins que feien estiraments
i escalfaments en la llum blava.

Vaig entrar a l’aigua salada, un penitent
amb el cor tacat,
i vaig nedar cap a un estel roig que apareixia
per l’est, regi, vestit de porpra.

Una riba desapareixia darrere meu
mentre l’altra em cridava.
Confesso
que em vaig oblidar de qui era
amb la facilitat amb què els núvols s’enlairen.

Les meves mans separaven l’aigua.
El vent m’empenyia endavant, les ales
i l’ànima suraven en l’onatge blanc d’escuma.

Edward Hirsch (traducció d’Ernest Farrés i Gemma Gorga)

NIT

Tenebres, malsons, màgia, silenci regenerador, solitud creativa, somnis i mort. L'arribada de la foscor de la nit desperta un món invisible amb un ordre estrany, imprevisible. La nit simbolitza el moment de les gestacions i conspiracions que esclataran a la llum del dia. La contemplació del cel fosc pot provocar epifanies quan emergeix l’univers que portem a dins. Però la nit també pot ser amenaçadora i terrorífica, evocant la buidor i insignificança còsmica de la Terra. Pels grecs, la Nit (Nyx) era la filla del Caos i era la mare del Son (Hipnos) i la Mort (Tànatos). En la concepció cèltica del temps, les jornades comencen quan cau la foscor. La nit fosca de l’ànima és una fase crítica, però inevitable, en l’evolució espiritual d’una persona que es caracteritza per la desolació i l’esfondrament de les mentides que ens diem a nosaltres mateixos. Com diu Walt Whitman "Només la fosca, fosca nit mostra als meus ulls les estrelles".

La pregunta decisiva per l’ésser humà és: estàs en contacte amb l’infinit? Aquest és el criteri de la vida. Només si una persona és conscient que allò realment important és l’infinit pot evitar enfocar els seus interessos en banalitats i tota mena d’objectius irrellevants. […] Si entenem i sentim que en aquesta vida estem units amb l’infinit, els desitjos i l’actitud es transformen.

Recuerdos, sueños, pensamientos de C.G. Jung