#63. LION / LLEÓ

I am the hunger and the assuagement and also I am the leaves and the blossoms / sóc la gana i la sacietat, i a la vegada soc les fulles i les flors

SUMMER STORY
When the hummingbird
sinks its face
into the trumpet vine
and the funnels
of the blossoms,
and the tongue
leaps out
and throbs,
I am scorched
to realize once again
how many small, available things
are in the world
that aren’t
pieces of gold
or power–
that nobody owns
or could buy even
for a hillside of money–
that just
float about the world,
or drift over the fields,
or into the gardens,
and into the tents of the vines
and how here I am
spending my time,
as the saying goes,
watching until the watching turns into feeling
so that I feel I am myself
a small bird
with a terrible hunger
with a thin beak probing and dipping
and a heart that races so fast
it is only a heartbeat ahead of breaking
and I am the hunger and the assuagement
and also I am the leaves and the blossoms,
and, like them, I am full of delight and shaking.
Mary Oliver

LION

Power, magnanimity, dignity and sovereignty. The lion is the king of animals, it is tied to the sun, to gold and to the penetrating force of light. It usually appears as a symbol of solar gods. Mitra, the ancient Persian solar divinity, used to be depicted killing a bull. In many cultures, the lion devouring the bull expresses the antagonism between day and night, light and darkness, in which the sun reborn triumphant every morning. The lion is one of the most frequent figures in Islamic and Christian traditions. The Buddha also appears as a lion. From an evangelical perspective, the lion corresponds to Saint Mark. For the alchemists, the lion was like sulfur, the active and vital principle of prima materia. In Egypt, lions were usually represented in pairs, shoulder to shoulder, contemplating the opposite horizons that follow the course of the sun. In Japan, in front of Shinto temples, lion dances (shishimai) are held in early January and on feast days to protect people from malignant influences, to have good health and to give families prosperity. For modern psychology, the dark side of the lion is associated with repressed impulses and it can be an image that jumps into consciousness to indicate the danger of being eaten by the unconscious.

“The artist has to face the unknown with a positive mood and sink his teeth in without fear.”

Eduardo Chillida


CONTE D’ESTIU
Quan el colibrí
enfonsa el seu rostre
en les enfiladisses
i en les campanes
de les flors,
i treu la llengua
i palpita,
m’espanta
altra cop adonar-me
que hi ha tantes coses petites
a l’abast en aquest món
que no són
fortuna
ni domini—
que ningú les té
i mai no les podria comprar
ni amb un munt de diners—
que només
floten pel món,
o llisquen sobre els camps,
o als jardins,
i entre les vinyes enfiladisses
i ara heu-me aquí,
fent temps,
segons la dita,
mirant fins que el mirar es torna sentir,
fins que em sento jo mateixa
ocell petit
amb una gana terrible,
amb un bec prim que baixa i explora
i amb un cor que batega tan ràpid
que és tan sols a un batec de trencar-se—
i sóc la gana i la sacietat,
i a la vegada soc les fulles i les flors
i, com elles, soc només goig, i tremolo.
Mary Oliver

LLEÓ

Poder, magnanimitat, dignitat i sobirania. El lleó és el rei dels animals, va lligat al sol, a l’or i a la força penetrant de la llum. Sol aparèixer com a símbol dels déus solars. Mitra, l’antiga divinitat solar persa, solia ser representada matant un toro. En moltes cultures, el lleó devorant el toro expressa l’antagonisme entre el dia i la nit, la llum i la foscor, en què el sol reneix triomfant cada matí. El lleó és una de les figures més freqüents en la tradició islàmica i en la cristiana. També Buda apareix en forma de lleó. En el terreny evangèlic, el lleó correspon a Marc. Per l’alquímia, el lleó s’assimila al sofre, el principi actiu i vital de la matèria prima. A Egipte, els lleons se solien representar per parelles, espatlla contra espatlla, que contemplaven els horitzons oposats que segueix el curs del sol. Al Japó, davant dels temples sintoistes, se celebren les danses del lleó (shishimai) a principis de gener i en dies de festa per protegir-se de les influències malignes, tenir bona salut i donar prosperitat a les famílies. Per la psicologia moderna, la cara fosca del lleó encara les passions soterrades i pot ser una imatge que salti a la consciència per indicar el perill de ser devorats per l’inconscient.

“L’artista s’ha d’enfrontar al que és desconegut amb un tarannà positiu i clavar-hi queixalada sense por.”

Eduardo Chillida