#85. KEYS / CLAUS

The boundary between boredom and anxiety / La intersecció entre l'avorriment i l'ansietat.

KEYS

Opening and closing, initiation and discrimination. Keys are an archetypal image of initiation: they mark a starting point, and at the same time, they constitute the resources to success. Keys represent a bridge between consciousness and unconsciousness. Secrets, transformations and mysteries. In Japan, keys are a symbol of wealth and prosperity. In Roman mythology, Janus was the divinity of beginnings and endings, he had two faces—one looking forward and one looking back—and, as the guardian of houses’ entrances, he appeared with a key in his hand. January, the first month of the year, was named to honor Janus. All religious symbolism of the key as the access to eternal life derives from the Ankh, the cross of life, that Egyptian divinities held by the elliptical handle with the attitude of opening the door to immortality. Christian iconography adapts Ankh’s symbolism in the image of Jesus giving Peter the keys of Heaven. The Qur'an says that shahada—the statement to proclaim that there is no deity but God—is the key to open the gates of Paradise. Gold and silver keys to discover hidden treasures are a very common symbol of folkloric tales and legends. The finding of a key symbolizes the resolution of inner conflicts in the journey to an unknown world. Keys indicate that the psychological adventure has begun, the main character of the story will have to overcome obstacles while picking up precious gems.

“Enjoyment appears at the boundary between boredom and anxiety, when the challenges are just balanced with the person’s capacity to act.”

Mihaly Csikszentmihalyi

---

CLAUS

Obrir i tancar, iniciar i discriminar. Les claus són una imatge arquetípica de la iniciació: marquen un punt de partida, i alhora, constitueixen el mitjà per realitzar l’obra iniciada. Obertura de secrets, transformacions i misteris, les claus representen un pont entre la consciència i l’inconscient. Al Japó, les claus són un símbol de riquesa i prosperitat. En la mitologia romana, Janus era la divinitat dels inicis i dels finals, tenia dues cares —una que mira endavant i l'altra enrere— i com a guardià de l’entrada de les cases apareixia amb una clau a la mà, a més, donava nom al mes de gener, el primer de l’any. Tota la simbologia religiosa de la clau com a imatge d’accés a la vida eterna deriva de l’Ankh, la creu de la vida, que les divinitats egípcies agafaven per la nansa el·líptica amb l’actitud d’obrir la porta a la immortalitat. La iconografia cristiana adapta el simbolisme de l’Ankh en la imatge de Jesús donant les claus del Cel a Pere. L’Alcorà afirma que la xahada —la fórmula testimonial per proclamar que no hi ha cap divinitat tret de Déu— és la clau per obrir les portes del Paradís. En multitud de contes i llegendes, apareixen claus d’or i de plata que permeten accedir a tresors amagats. La troballa d’una clau constitueix un símbol de la resolució dels enigmes psicològics en el viatge d’exploració cap a un món desconegut. La clau indica que l’aventura ha començat, es tracta d’anar superant obstacles i recollir les pedres precioses.

“El goig apareix en la intersecció entre l'avorriment i l'ansietat, quan els reptes estan equilibrats amb la capacitat de la persona per actuar.”

Mihaly Csikszentmihalyi