#97. ISLAND / ILLA

to seek and find all the barriers within yourself that you have built against it / buscar i trobar totes les barreres que has aixectat per protegir-te’n

In my dwelling place

I find no consolation

but that which comes from

a misty moon

and these trees in flower.

Rengetsu

ISLAND

Islands represent an inner center, an essential core equivalent to a temple. It is a concentrated image of the whole universe. For Jung it is the refuge that unites consciousness and will to resist oceanic irrational forces. An island is a place of peace and sacredness, in the midst of profane noise. Hinduism describes a golden island surrounded by jewelry with a palace in the center equivalent to the mythic alchemical substance known as the philosopher’s stone. Inside the palace, there is a room full of gems with Great Mother's throne. Islands also appear as a symbol of isolation, loneliness and death. Isles of the Blessed from Greek mythology were a legendary place where immortal virtuous souls found eternal rest, equivalent to Christian paradise. Arnold Böcklin painted, between 1880 and 1886, five versions of the island of the dead. It is a strange work that obsessed Hitler. Freud and Lenin also had a reproduction in their office. Böcklin never named the paintings, it was art dealer Fritz Gurlitt who gave it the title Isle of the Dead. Rachmaninoff turned the painting into a symphony in 1908. Even today, its power of fascination can still be perceived. Without Böcklin, H.G. Giger would not have created Alien’s atmosphere. Throughout history, islands have exerted strong magnetism over human psyche and perhaps, as Bukowski said, isolation is a gift but it is also dangerous.

“Your task is not to seek for love, but merely to seek and find all the barriers within yourself that you have built against it.”

Rumi

---

Al meu estatge

altre conhort no hi trobo

sinó el que em donen

una lluna emboirada

i aquests arbres en flor.

Rengetsu

ILLA

L’illa representa el centre interior, un nucli essencial equivalent als temples. Es tracta d’una imatge concentrada de l’univers sencer. Per Jung és el refugi que uneix consciència i voluntat per resistir l’embat de les forces irracionals de l’oceà. L’illa és un lloc de pau, sagrat, enmig del soroll del món profà. L’hinduisme parla d’una illa daurada i rodona, envoltada de joies, i amb un palau al centre equivalent a la pedra filosofal de l’alquímia. A l’interior del palau, hi ha una sala plena de pedres precioses amb el setial de la Gran Mare. L’illa també sol aparèixer com a símbol de l’aïllament, la soledat i la mort. Les Illes dels Benaventurats de la mitologia grega era el país dels morts que acollia les ànimes virtuoses, equivalent al paradís cristià. Arnold Böcklin va pintar, entre 1880 i 1886, cinc versions de l’illa dels morts. Es tracta d’una obra estranya que va obsessionar Hitler. També Freud i Lenin en tenien una reproducció al seu despatx. Böcklin mai va posar nom als quadres, va ser el marxant d’art Fritz Gurlitt qui va donar-li el títol d’Illa dels Morts. Rachmaninoff va convertir el quadre en simfonia el 1908. Encara avui manté vigent el seu poder de fascinació. Sense l’illa de Böcklin, H.G. Giger no hauria creat l’imaginari d’Alien. Al llarg de la història les illes han exercit un fort magnetisme sobre la psique humana i potser, com deia Bukowski, l’aïllament és un do però també és perillós.

“La teva tasca no és buscar l’amor, sinó simplement buscar i trobar dins teu totes les barreres que has aixectat per protegir-te’n.”

Rumi