#93. DANCE / BALL

There's only one age: alive / Només hi ha una edat: estar viu

Dance, as though no one is watching,

Love, as though you've never been hurt before,

Sing, as though no one can hear you,

Work, as though you don't need the money,

Live, as though heaven is on earth.

Rumi

DANCE

To dance is a symbol of creation and various traditions consider it an embodiment of cosmic movements. Dancing was associated with magic and multiple cultures used masks to metamorphize dancers into divinities, demons or any other desired form of transformation. A group of dancers holding their hands is an archetypal image of the union between heaven and earth. Eternity loves time and circles adore dancing. African sacredness is expressed with incomparable intensity through dancing. Shiva's dance, in the role of Natarajan, symbolizes the cosmic dance between celestial bodies and nature’s laws. For Hinduism, dancing represents sacredness space and time through rhythm. Shiva dances in a circle of fire and embodies the eternal balance of creation and destruction energies. In several ancient Greek dances, in the whirling dervish dances or in Sioux sun dances there is a relationship between the movement of the stars and the dancers. The ritual use of dancing is ubiquitous throughout the planet. To dance or not to dance, that's the question.

“There's only one age: alive.”

Agnes Varda

---

Balla, com si ningú et mirés,

Estima, com si mai no t’haguessin fet mal,

Canta, com si ningú t’estigués escoltant,

Treballa, com si no et fessin falta els diners,

Viu, com si el cel fos a la terra.

Rumi

BALL

El ball simbolitza la creació i diverses tradicions consideren que es tracta d’una corporeïtzació dels ritmes de l’univers. Antigament, la dansa anava lligada a la màgia i múltiples cultures utilitzaven màscares per facilitar la metamorfosis dels dansaires en divinitats, dimonis o qualsevol altra forma de transformació anhelada. El ball de persones entrellaçades, agafades de les mans, constitueix una imatge arquetípica de la unió entre el cel i la terra. L’eternitat estima el temps i el cercle adora els balls. La sacralitat de la cultura africana s’expressa amb una intensitat incomparable a través de la dansa. La dansa de Xiva, en el paper de Natarajan —rei de la dansa—, simbolitza el ball de l'univers amb tots els cossos celestials i lleis naturals balancejant-se de l'un a l'altre. Per l’hinduisme, el ball representa la unió de l’espai i el temps a través del ritme. Xiva dansa dins d’un cercle de foc i encarna l’energia eterna dels cicles de creació i destrucció. A la Xina ancestral, les danses servien per ordenar el món i el ball de Yu posava límits a l’excés d’energia yin provocada pel desbordament de les aigües. En els balls de l’antiga Grècia, els girs dervixos o en les danses al sol dels sioux s’estableix una relació entre el moviment dels astres i el dels dansaires. L’ús ritual del ball és omnipresent arreu del planeta. Ballar o no ballar, aquesta és la qüestió.

“Només hi ha una edat: estar viu.”

Agnès Varda