#92. PHOENIX / FÈNIX
Don't explain your philosophy. Embody it. / No expliquis la teva filosofia. Encarna-la.
Dry the pool, dry concrete, brown edged,
And the pool was filled with water out of sunlight,
And the lotos rose, quietly, quietly,
The surface glittered out of heart of light,
And they were behind us, reflected in the pool.
Then a cloud passed, and the pool was empty.
Go, said the bird, for the leaves were full of children,
Hidden excitedly, containing laughter.
Go, go, go, said the bird: human kind
Cannot bear very much reality.
Time past and time future
What might have been and what has been
Point to one end, which is always present.
T.S. Eliot
PHOENIX
Mythical bird with a splendorous presence and a very long lifespan. Universal image of death and rebirth. Facing the moment death, the phoenix builds a nest with aromatic branches, waits for the sun rays to light the nest and then the phoenix consumes itself in the flames: a new phoenix will be born from its own ashes. Psychologically, the phoenix gives the key to live without tension, in harmony with the universal cycles of creation and destruction: we die at every instant, we are a work in progress but we fall into the illusion of having a fixed identity. The phoenix reminds us that we can play as many characters as each situation requires and that we are stuck when we identify too much with the superficial personal character of a fantastic novel called our own life. In ancient Egypt, the phoenix was a symbol of solar revolutions, associated with the cyclical growth of the Nile as the image of life regeneration. In China, it is an androgynous figure, leading the bird kingdom and representing the sun. In Christian iconography of the Middle Ages, it was common to represent Jesus as a phoenix. For the alchemists, the phoenix was associated with red color, the mercurial power that allowed the Great Work to be completed. The phoenix is an universal metaphor for affirming the immortality of consciousness when heart beating and breathing stop. It is an archetypal image of life’s continuity after the biological collapse of the body. Death is a return to our home, to an impersonal eternity, to a whole that is empty, to a vacuum that has everything. Such knowledge was known in Egypt, in Greece, in Syria, in China, in the Amazon river, in the Indus valley... today we have forgotten it and we are so afraid of death.
“Don't explain your philosophy. Embody it.”
Epictetus
Sec estany, sec morter, fosques vores,
i l’estany es va omplir d’aigua de la llum del sol,
i els lotus van aparèixer, silenciosament,
la superfície va espurnejar des del cor de la llum
i van quedar rere nostre, reflectint-se en l’estany.
Llavors va passar un núvol, i l’estany es va buidar.
Vés, va dir l’ocell, perquè les fulles eren plenes de nens
esverats que s’amagaven i s’aguantaven el riure.
Vés, va dir l’ocell, vés, vés: als humans
els costa suportar la realitat.
El temps passat i el temps futur,
el que podia haver estat i el que ha estat
tendeixen a un sol final, que és sempre present.
T.S. Eliot
FÈNIX
Au mítica de presència esplendorosa, de vida molt longeva. Imatge universal de la mort i el renaixement. Quan s’acosta el moment de la seva mort, el fènix construeix un niu amb branques aromàtiques, espera que els rajos del sol l’encenguin i es deixa consumir entre les flames: una nova au fènix naixerà de les seves pròpies cendres. A nivell psicològic, el fènix dóna la clau per viure sense tensió, en harmonia amb els cicles universal de creació i destrucció: morim a cada instant, som un work in progress però caiem en la il·lusió de tenir una identitat fixa. El fènix ens recorda que podem interpretar tants personatges com requereixi cada situació i que ens estanquem quan ens identifiquem en excés amb la identitat personal superficial que protagonitza una fantàstica novel·la anomenada la nostra vida. A l’antiga Egipte, l’au fènix era un símbol de les revolucions solars, lligat a les crescudes cícliques del Nil com a imatge de la regeneració de la vida. A la Xina és una figura andrògina, lidera el regne de les aus i representa el sol. En la iconografia cristiana de l’Edat Mitjana era habitual que Jesús apareixes en forma d’au fènix. A l’alquímia estava associada al color vermell, a la força del mercuri que permetia culminar la Gran Obra. El fènix és la metàfora universal per afirmar la immortalitat de la consciència quan el cor s’atura i deixem de respirar. Es tracta d’una imatge arquetípica de la continuació de la vida després del col·lapse biològic del cos. La mort és un retorn a casa, a l’eternitat impersonal, a un tot que està buit, a un buit que ho té tot. Ho sabien a Egipte, a Grècia, a Síria, a la Xina, a la conca de l’Amazones, a la vall de l’Indus… avui en dia ho hem oblidat i la mort ens produeix terror.
“No expliquis la teva filosofia. Encarna-la.”
Epictet
