#89. SKULL / CALAVERA
SKULL
A skull is a reminder of the inevitable ending of life. It is an emblem of death that becomes an homage to life, to what remains when the body collapses. Venerable rather than macabre, skulls are at the center of the symbolic dimension of many cultures. Mesoamerican peoples used skulls adorned with precious stones to honor ancestors through collective rituals. Possessing the skull of a deceased was like absorbing their vital energy, there was no more precious trophy. The representation of a skull with two bones, forming an X, might have its origins in old ceremonies celebrating eternal life. Today it is an image associated with pirates, poison and toxic products. Masonry uses the skull with two bones as a symbol of initiation: death of the body to initiate a spiritual adventure. In alchemy, the skull was linked to the putrefactio necessary to transform metabolic processes of our body into subtle, elevated substances. Hamlet's famous monologue uses the mysterious imagery of the skull as symbol to reflect on the essential questions of existence. But what is a symbol? It is not easy to define, but we will try with the skull as an example. When contemplating a skull, a sense of reverence arises in front of a certain something impossible to describe: the human heart is moved by such awe and, while beating faster, it begins to ask crucial questions. Symbols are the crucial questions. And the answer is the heartbeat.
“This is what I know. Sam is dead. My brother is dead. My mother is dead. My father is dead. My husband is dead. My cat is dead. And my dog who was dead in 1957 is still dead. Yet still I keep thinking that something wonderful is about to happen. Maybe tomorrow.”
Year of the monkey by Patti Smith
CALAVERA
La calavera constitueix un recordatori de la caducitat inevitable de la vida. Es tracta d’un emblema de la mort que acaba sent una reivindicació de la vida, d’allò que queda quan el cos biològic col·lapsa. Venerables més que macabres, les calaveres es troben al centre de la dimensió simbòlica de multitud de cultures. Els pobles mesoamericans feien servir calaveres adornades amb pedres precioses per honrar els ancestres a través de rituals col·lectius. Posseir el crani d’un difunt implicava absorbir la seva energia vital, no hi havia un trofeu més preuat. És probable que la calavera amb dos fèmurs, formant una X, tingui els seus orígens en cerimònies simbòliques de celebració de la vida eterna. Actualment es tracta d’una imatge associada als pirates, al verí i als productes tòxics. La francmaçoneria utilitza la calavera i els ossos en X com a símbol de la iniciació: la mort del cos per iniciar una aventura espiritual. A l’alquímia, la calavera va lligada a la putrefactio necessària per transmutar els processos corporals en substàncies subtils, elevades. El famós monòleg de Hamlet aprofita el rerefons simbòlic de la calavera, lligada al misteri de la vida, per reflexionar sobre les qüestions essencials de l’existència. Però què és un símbol? No és fàcil de definir, però ho intentarem amb la calavera com a exemple. Contemplar un crani pot despertar un sentiment de reverència davant d’un no-sé-què impossible de descriure: el cor dels éssers humans es conmou, batega fort i comença a fer-se preguntes importants. Els símbols són les preguntes importants. I la resposta és el batec.
“Això és el que sé. En Sam és mort. El meu germà és mort. La mare és morta. El pare és mort. El meu marit és mort. El meu gat és mort. I el meu gos que va morir el 1957 encara és mort. Però segueixo pensant que passarà alguna meravella. Potser demà.”
L’Any del Mico de Patti Smith
