#87. DOOR / PORTA

If I have a dog, my dog has a human. / Si tinc un gos, el meu gos té un humà.

DOOR

Surprise, communication, protection and danger. Doors represent a transition between two spaces, between dreams and being awake, interior and exterior. As H.G. Wells said, we are looking for doors on the walls —whether real or imaginary— that open our conscious. The mystery is inherent to doors, involving a passage in a new space and generating an attraction to be crossed. Psychologically, it is a dynamic and ambivalent symbol, often appearing in dreams to indicate an unconscious need to connect the profane world to the sacred dimension. Like the circumference and center, the door of a temple is directly related to the inner altar, it marks an passage and protects the sacred space. There are inviting doors and forbidden doors. At the gates of Dante's Hell, one could read: " Abandon every hope, who enter here." A new year is coming and it is worth remembering that the Florentine poet dared to enter and found a way back home when he accepted his demons. The help of Virgil and Beatrice is the key of the story. At the end, Dante fainted, but he was able to recall the details of the journey and gave us the most imaginative description of the transcendent dimension of the past thousand years.

“Possesion —property— is about reciprocity and rights of access. If I have a dog, my dog has a human.”

Donna Haraway

---

PORTA

Sorpresa, comunicació, protecció i perill. La porta representa una transició entre dos espais, entre el somni i la vigília, l'interior i l'exterior. Com deia H.G. Wells busquem portes a les parets —siguin reals o imaginàries— que obrin la consciència quotidiana cap a l’atemporalitat. El misteri és inherent a les portes, impliquen un passatge a un espai nou i generen atracció per ser travessades. A nivell psicològic es tracta d’un símbol dinàmic i ambivalent, sovint apareix en somnis per indicar una necessitat inconscient de connectar el món profà amb la dimensió sagrada. Igual que la circumferència i el centre, la porta dels temples està directament relacionada amb l’altar interior, marca un impàs i protegeix l’espai sagrat. Hi ha portes que conviden a entrar i d’altres que prohibeixen el pas. A les portes de l’infern de Dante s’hi podia llegir: “Abandoneu tota esperança, els que aquí entreu”. Com que s’acosta un nou any, val la pena recordar que el poeta florentí es va atrevir a entrar-hi i va trobar la manera de tornar a casa quan va acceptar els seus dimonis. L’ajuda de Virgili i Beatriu és la clau de la història. Al final, Dante va caure desmaiat, però va ser capaç de recordar els detalls del viatge i ens va regalar la descripció més imaginativa de la dimensió transcendent dels últims mil anys.

“La possessió —la propietat— implica reciprocitat i drets d’accés. Si tinc un gos, el meu gos té un humà.”

Donna Haraway