#86. CROSS / CREU
Love is a place / Estimar és un lloc.
CROSS
The cross is one of the fundamental symbols together with the circle, the square and the point. Ancient crosses with thousands of years have been found in Egypt, China and Greece. The cross is the universal image of totality. Jung saw the number 4 emerging in dreams and visions when people approached their inner transpersonal core, the Self. Chinese wisdom associates the cross with number 5, since the four sides are inseparable from the center. Circle, square, cross... all have a central point synthetizing the power of the whole. The cross is made of opposite forces, mediates between heaven and earth, it is a powerful image condensing centripetal and centrifugal movements. Christian iconography has made the cross such a complex symbol impossible to describe in a few words. We will only note that Christianity appropriated the simplicity of the cross to make an image of Christ, but we must make an effort to see that its symbolism goes beyond the crucifixion of Jesus, conscious suffering, salvation or acceptance of God's will. It is difficult to observe a cross without moral resonances, but we must try to do it. It is important to highlight the resemblance of crosses with the human figure. And it should be noted that before Christianity, the cross embodied the axis of the world and it was a universal representation of the tree of life. It is an archetypal image of the conjunction between eternal opposites, connecting verticality with horizontality, life with death. In short, the cross represents the integration of the original chaos into a dynamic order with an indestructible central point.
“If you feel good about who you are inside, it will radiate.”
Patti Smith
CREU
La creu forma part dels símbols essencials juntament amb el cercle, el quadrat i el punt com a centre. Se n’han trobat de milers d’anys d’antinguitat a Egipte, a la Xina i a Grècia. La creu és una imatge universal de la totalitat. Jung va comprovar com el número 4 emergia en somnis i visions quan les persones s’acostaven al seu nucli intern transpersonal, el Self. La saviesa xinesa associa la creu al número 5, ja que els costats són inesperables del centre. Cercle, quadrat, creu… tots tenen un punt central com a nucli absorbent de la seva força. La creu uneix els oposats, fa de mitjancera entre el cel i la terra, es tracta d’una imatge potentíssima que condensa la força centrípeta i la centrífuga. La iconografia cristiana ha convertit la creu en un símbol massa complex per descriure en poques paraules. Només destacarem que el cristianisme es va apropiar de la senzillesa de la creu per convertir-la en sinònim de Crist, però hem de fer l’esforç de veure que la força del símbol va més enllà de la mort de Jesús, el patiment conscient, la salvació o l’acceptació de la voluntat de Déu. Certament és difícil observar una creu sense afegir-hi una càrrega moral, però cal intentar-ho. És important destacar la semblança de les creus amb la figura humana. I cal tenir en compte que abans del cristianisme, la creu encarnava l’eix del món i era una representació universal de l’arbre de la vida. Es tracta d’una imatge arquetípica de la conjunció dels oposats eterns, connecta la verticalitat amb l’horitzontalitat, la vida amb la mort. En definitiva, la creu representa la integració del caos original en un ordre dinàmic que conflueix en un punt central indestructible.
“Si interiorment et sents bé amb qui ets, s’irradiarà a fora.”
Patti Smith
