In the forest, time grows.
Joana Mallol Mestre
EARS
Ears are a universal image of communication. Ancient world and great religions gave central importance to listening and divine messages were directly captured by our ears. In old Egypt, the right ear received the birth’s air and the left ear death’s air. Large ears represent wisdom and immortality in Chinese culture. Laozi, author of the Tao Te Ching, had enormous ears. Ganesha’s ears, the deity with an elephant head and a big belly of the Hindu pantheon, were able to capture the sound of cosmic wisdom moving in all directions. Several traditions speak of a sonic intelligence and consider the vibratory nature of sound to be the source of all things. Sound travels internally through the human ear complex labyrinth, making an intricate journey like a snail’s shell and the sound waves are spiraling until they stimulate the tympanum to transform into electrical impulses. But the auditory maze has a fundamental physiological function beyond sound waves: it maintains the sense balance in our body. Psychoanalyst Theodor Reik suggests in the book Listening with the Third Ear that, to really listen, one must learn to use intuition. Alchemy understood meditation as a dialogue with an invisible presence, as a living relationship with an inner voice, through which the messages of the unconscious manifest to consciousness. However, hearing voices is a symptom of disorder in the psychotic spectrum by most psychiatric manuals of the contemporary world.
“You just have to listen so you can know what the Self —our inner totality— wants you to do, here and now, in any given situation.”
Marie-Louise von Franz
Al bosc, hi creix temps.
Joana Mallol Mestre
ORELLES
Les orelles són una imatge universal de la comunicació. El món antic i les gran religions donaven una importància central a l’escolta i les orelles eren la via de captació directa dels designis divins. A l’antic Egipte, l’orella dreta rebia l’aire del naixement i l’esquerra l’aire de la mort. Les orelles grans representen saviesa i immortalitat en la cultura xinesa. Lao-Tse, l’autor del Tao, tenia unes orelles enormes. Les orelles de Ganeixa, la divinitat panxuda amb cap d’elefant del panteó hindú, podien captar la saviesa còsmica movent-se en totes direccions. Diverses tradicions parlen d’una intel·ligència sònica i consideren que el so i la seva naturalesa vibratòria són l’origen de totes les coses. El so viatge internament a través del complex laberint de l’orella humana, fa un recorregut intricat com un cargol i les ones sonores avancen en espiral fins que estimulen el timpà per transformar-se en impulsos elèctrics. Però el laberint auditiu té una funció fisiològica fonamental més enllà de conduir els sons: el manteniment del sentit de l’equilibri del nostre cos. El psicoanalista Theodor Reik suggereix en el llibre Listening with the Third Ear que, per escoltar de veritat, cal aprendre a fer servir la intuïció. L’alquímia entenia la meditació com un diàleg amb una presència invisible, com una relació viva amb una veu interior, mitjançant la qual els designis de l’inconscient es manifesten a la consciència. No obstant, escoltar veus és símptoma d’un trastorn de l’espectre psicòtic per la majoria de manuals de psiquiatria del món contemporani.
“Només cal escoltar per poder saber què vol que fem la totalitat interior (el Self), ara i aquí, en una situació determinada.”
Marie-Louise von Franz