#74. CLOUDS / NÚVOLS

The Only Shows I see Perchance Eternity / Els únics Espectacles que veig representen l’Eternitat.

The Only News I know
Is Bulletins all Day
From Immortality.

The Only Shows I see—
Tomorrow and Today—
Perchance Eternity—

The Only One I meet
Is God—The Only Street—
Existence—This traversed

If Other News there be—
Or Admirable Show—
I'll tell it You—

Emily Dickinson

CLOUDS

Clouds represent a connection between the spiritual sphere and the terrestrial world. Most ancient cultures projected fertility in the clouds. Not only earthly fertility but also cosmic fecundity. Allah came when there was a primordial cloud, Moses saw God among a column of wandering clouds from Egypt, for the Mayan culture the Creator adopted a form of cloud to create the universe. The sages of ancestral China are cloud-shaped: they transform through spiritual practice, loose the stability of the ego and experience a metamorphosis while merging with infinity. The symbolism of the cloud is related to fog, embodying a space of appearances and identity transformations into a more refined nature by the inner self. Christian iconography assimilate clouds to prophets and their messages were the condensation of divine water. Clouds are part of a continuous and reciprocal exchange between eternity and earthly time, between shape and infinity.

“There is one spectacle grander than the sea, that is the sky; there is one spectacle grander than the sky, that is the interior of the soul.”

Les Misérables by Victor Hugo

---

Les úniques notícies que sé
són Comunicats diaris
des de la Immortalitat.

Els únics Espectacles que veig,
Demà i Avui,
representen l’Eternitat.

L’únic que m’he trobat
és Déu a l’únic Carrer,
l’Existència, que ha travessat.

Si hi ha altres notícies
o un Espectacle més Admirable,
ja T’ho diré.

Emily Dickinson (traducció de Marcel Riera)

NÚVOLS

Els núvols representen una connexió entre l’esfera espiritual i el món terrenal. La majoria de cultures antigues projectaven fertilitat als núvols. Aquesta fertilitat terrenal també és còsmica, Alà va arribar quan hi havia un núvol primigeni, Moisès va veure Déu entre una columna de núvols marxant d'Egipte, pels maies el Creador va adoptar una forma de núvol per crear l'univers. Els savis de la Xina ancestral tenen forma de núvol: es transformen mitjançant la pràctica espiritual, perden l'estabilitat del jo i experimenten una metamorfosis mentre es fusionen amb l'infinit. El simbolisme del núvol està relacionat amb la boira, encarna un espai entremig d’aparences i transformacions de la identitat cap a una naturalesa més refinada per l’essència. La iconografia cristiana assimila els núvols als profetes i els seus missatges eren la condensació de l’aigua divina. Els núvols formen part d’un intercanvi continu i recíproc entre l’eternitat i el temps terrenal, entre la forma i l’infinit.

“Hi ha un espectacle més gran que el mar i és el cel. Hi ha un espectacle més gran que el cel i és l'interior de l'ànima.”

Els miserables de Victor Hugo