#69. WINE / VI
We were drunk with it before the creation of the vine / ens embriagàvem abans de la creació de la vinya
In memory of the Beloved
we drank wine;
we were drunk with it
before the creation of the vine.
Ibn al-Farid
WINE
Wine, like Dionysius, the bisexual god, is an ambivalent symbol: blood and sacrifice, youth and eternal life. Viticulture has existed for more than six thousand years and most cultural traditions praise wine in their own way. After the flood, Noah planted a vineyard and got drunk on wine. In the Song of Solomon wine represents joy: "He brought me to the house of wine, and his banner over me was love." In the New Testament, Jesus says: "I am the true vine, and my Father takes care of the vineyard." Wine also plays a central role in Last Supper’s symbolism, it represents the transmission of knowledge when the disciples drink the red blood they connect with the teacher's tradition. The Sumerian cuneiform glyphs represented life with a vine. Dionysius, the Greek divinity of passion, feasts, banquets and orgies, induced collective ecstasy —from the Greek ek-stasis, meaning "out of oneself"— through wine. The unbridled dance was accompanied by dismemberments of animals, even human sacrifices were made. Dionysius himself was dismembered to represent the dissolution of resistances into direct, impersonal experience. For Sufism, the mystical expression of Islam, wine is the symbol of the initiation rituals for understanding the science of spiritual states and drunkenness is seen as an ecstatic merge with divine love. The Persian poet Rumi said that before the vineyard existed, the souls were drunk on immortal wine. Cheers!
“The truth is that people’s faces contain specific messages, people’s faces are secret messages for certain other people. And when I saw this particular face, I thought, oh, yes—so that’s it.”
The twilight of the superheroes by Deborah Eisenberg
En memòria de l’Estimat
bevíem vi;
ens embriagàvem
abans de la creació de la vinya.
Ibn al-Farid
VI
El vi, igual que Dionís, el déu bisexual, és un símbol ambivalent: sang i sacrifici, joventut i vida eterna. La viticultura existeix des de fa més de sis mil anys i la majoria de tradicions lloen el vi a la seva manera. Després del diluvi, Noé va plantar una vinya i es va emborratxar de vi. Al Càntic dels càntics de Salomó el vi representa l’alegria: “M'ha fet entrar al celler i enarbora sobre mi la senyera de l'amor.” En el Nou Testament, Jesús diu: “Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater.” El vi també té un paper central en el simbolisme de l’Últim Sopar per representar la transmissió del coneixement, els deixebles beuen la sang vermella i connecten amb l’ensenyança del mestre. L’escriptura cuneïforme sumèria representava la vida amb una parra. Dionís, la divinitat grega de la rauxa, les festes, els banquets i les orgies, induïa l’èxtasi —del grec ek-stasis que vol dir “fora d'un mateix”— col·lectiu a través del vi. El ball desenfrenat anava acompanyat de desmembraments d’animals vius, fins i tot es feien sacrificis humans. El mateix Dionís era desmembrat per representar el trencament de les resistències i l’entrega a l’experiència directa, impersonal, fora de si. Pel sufisme, la branca mística de l’islam, el vi és el símbol del coneixement iniciàtic que permet comprendre la ciència dels estats espirituals i l’ebrietat s’equipara a l’èxtasi de perdre’s en Déu i en l’amor diví. El poeta persa Rumi deia que abans que existís la vinya, les ànimes anaven borratxes de vi immortal. Salut!
"Yo creo que el rostro de las personas contiene mensajes específicos, la cara de las personas es un mensaje secreto para otras determinadas personas. Y cuando vi esa cara en concreto, pensé: Sí, señor, eso es.”
El Ocaso de los Superhéroes de Deborah Eisenberg
