Alone, and in mourning, garbed in black,
I have these visions of myself in dark solitudes,
in pastures unknown or on slopes of stone,
stopped in my tracks beside pools whose depths astound.

Where am I? I ask myself. What ancient landscape,
what dead sky, which silent meads,
do I foolishly seek? Towards which miracle
of a long-lost star do my familiar steps lead?

Alone, I am eternal. A thousand-year old terrain
entices me, what was strange is no longer strange,
I was born to this place; desert without oasis

or snow-capped peak, here I rediscover where
I have wandered already, and, from God, a legacy
I can make mine. Or, how to fall to the devil's design.

J. V. Foix (Translated by Hillary Gardner)

COW

A cow is the universal symbol of fertility, of earth’s nutrition. In India, cows are revered as sacred figures of abundance. In the Bhagavad-Gita, the epic poem of Hinduism, there’s a legendary cow that makes the wishes a reality. In ancient Egypt, the goddess-cow Hathor is the mother of the sun and is linked to the idea of vital heat. The women of the primitive tribes of the Nile wore an amulet in honor of the divine cow to increase their fertility. Hathor is the goddess of joy, dance and music, she’s depicted with a smiling face and she’s the patron saint of the mountain of the dead. Vedic and Nordic mythologies also view the cow as an image of fertility and as a guide to the souls of the dying. In the Norse tradition, there is a myth of the origins about the union of the giant Ymir with the fertile cow Auðumbla: both were born when the ice was melted and predate all deities. The cow is also related to the moon, several ancient lunar goddesses were depicted with cow horns. The Sumerians compared the moon to a fertilized cow and lunar light to milk. In various texts of Zen Buddhism, the cow is associated with the gradual process towards enlightenment: when the white cow disappears, the human being has escaped the constraints of earthly existence.

“Seeing the light of lamp and fire is knowing the science of bodies; being consumed in the fire or in the flame of the lamp is living the science of religions. Vision and knowledge constitute the science of religions; reality is nothing but vision and knowledge.”

Jalāl ad-Dīn Mohammad Rūmī

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
—Per quin cel mort—, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

J. V. Foix

VACA

La vaca és un símbol universal de la fertilitat, de la nutrició de la terra. A la Índia és venerada com a figura sagrada de l’abundància. En el Bhagavad-Gita, el poema èpic de l’hinduisme, es parla d’una vaca llegendària que fa realitat els desitjos. A l’antic Egipte, la deessa-vaca Hathor és la mare del sol i va lligada a la idea del calor vital. Les dones de les tribus primitives del Nil portaven un amulet en honor a la vaca divina per assegurar-se una fèrtil descendència. Hathor és la deessa de l’alegria, la dansa i la música, apareix representada amb un rostre somrient i és la patrona de la muntanya dels morts. Les mitologies vèdiques i nòrdiques també veuen la vaca com una imatge de la fecunditat i com a guia de les ànimes dels moribunds. A la tradició nòrdica, hi trobem un mite dels orígens que parla de la unió del gegant Ymir i de la fèrtil vaca Audhumla: tots dos van néixer quan es va desfer el gel i són anteriors a totes les divinitats. La vaca també es relaciona amb la lluna, diverses antigues deesses lunars es representaven amb banyes de vaca. Els sumeris comparaven la lluna amb una vaca fecunda i la llum lunar amb la llet. En diversos textos del budisme zen, la vaca s’associa al procés gradual cap a la il·luminació: quan la vaca blanca desapareix, l’ésser humà ha escapat de les limitacions de l’existència terrenal.

“Veure la llum de la làmpara i del foc és conèixer la ciència dels cossos; ser consumit en el foc o en la flama de la làmpara és viure la ciència de les religions. La visió i el coneixement constitueixen la ciència de les religions; la realitat no és altra cosa que la visió i el coneixement.”

Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi