#47. CAVE / COVA
Most of us live well below our potential / La majoria de nosaltres viu molt per sota del seu potencial
Blue protects white from innocence.
Blue drags black with it.
Blue is darkness made visible.
Blue protects white from innocence.
Blue drags black with it.
Blue is darkness made visible.
Derek Jarman
CAVE
The cave has a mystic significance since prehistoric times, symbolizing the exploration of the inner and primitive depths of the unconscious. Many initiation rituals are held in the caves, Mircea Eliade talks about the materialization of regressus ad uterum. In the absolute darkness of the Paleolithic, the light of fire in the cave took on a transcendental dimension and the magic of the environment was ideal for drawing on the walls. The cave represents an archaic shelter, but also introversion, incubation and return to the origins. We can get lost, disorientate and collapse into the psychic darkness of the caves. Religious traditions have seen the cave as the climax of the spiritual journey. Muhammad heard the voice of Alá echoing within a cave, and Orthodox Christianity considers that Jesus was not born in a barn, but in a cave. The cave is an underground region of invisible boundaries, a door to infernal abysses inhabited by monsters and represents the unexpected dangers of the unconscious. Although the cave may be the entrance to hell and a place to bury the dead, in all traditions the descent into the underworld is nothing but the prerequisite for rebirth. The emperors of ancient China were enclosed in an underground grotto before being able to rise to heaven with the arrival of the new year. In Eastern traditions, the cave is the image of the heart and the center of the world. The heart cavern of the Upanishad contains the ether of the universal spirit. For Plato, human souls were chained in a cave of ignorance, suffering and punishment, and freedom lay outside in the world of ideas.
“By accurately discovering how music is created and appreciated in different social and cultural contexts, and by establishing perhaps that musicality is a universal characteristic, specific to our species, we can show that human beings are more extraordinary, even, than we currently believe—and not only a few, but all—and that most of us live well below our potential due to the oppressive nature of many societies.”
How musical is man? by John Blacking
El blau protegeix el blanc de la innocència.
El blau s’emporta el negre.
El blau és la foscor feta visible.
El blau protegeix el blanc de la innocència.
El blau s’emporta el negre.
El blau és la foscor feta visible.
Derek Jarman
COVA
La cova té un significat místic des de temps prehistòrics, simbolitza l’exploració de les profunditats interiors i més primitives de l’inconscient. Molts rituals d’iniciació se celebren dins les coves, Mircea Eliade parla de la materialització del regressus ad uterum. A la foscor absoluta del Paleolític, la llum del foc dins la cova agafava una dimensió transcendental i la màgia de l’entorn era ideal per fer-hi dibuixos a les parets. La cova representa un refugi arcaic, però també introversió, incubació i retorn a la font primigènia. Podem perdre’ns, desorientar-nos i esfondrar-nos dins de la foscor psíquica de les coves. Les tradicions religioses han vist la cova com el punt culminant del viatge espiritual. Mahoma va escoltar la veu d’Alá ressonant dins d'una caverna i el cristianisme ortodox considera que Jesús no va néixer un estable, sinó en una cova. La cova és una regió subterrània de límits invisibles, una porta a abismes infernals habitats per monstres i representa els perills inesperats de l’inconscient. Tot i que la cova pot ser l’entrada a l’infern i un lloc per enterrar els morts, en totes les tradicions la baixada a l’inframón no és res més que el requisit previ al renaixement. Els emperadors de l’antiga Xina estaven tancats en una gruta subterrània abans de poder elevar-se al cel amb l’arribada de l’any nou. A les tradicions orientals, la cova és la imatge del cor i del centre del món. La caverna del cor dels Upanishad conté l’èter de l’esperit universal. Per Plató, les ànimes humanes estaven encadenades en una cova d’ignorància, patiment i càstig, la llibertat es trobava a l’exterior lluminós del món de les idees.
“En descobrir amb precisió com es crea i aprecia la música en diferents contextos socials i culturals, i en establir potser que la musicalitat és una característica universal, específica de l'espècie, podrem mostrar que els éssers humans són més extraordinaris, fins i tot, del que actualment creiem —no sols uns pocs, sinó tots—, i que la majoria de nosaltres viu molt per sota del seu potencial degut a la naturalesa opressiva de bona part de les societats.”
¿Hay música en el hombre? de John Blacking
