#46. SNAIL / CARGOL

Life is a dream that is never recalled when the sleeper awakes / La vida és un somni que mai es recorda en despertar

If you think good things are on their way
And the world will improve, don’t hold your breath.
Just go to the graveyard and ask around.

You over there, why do you ask if this is the valley
Of limitless blue, and if we are its prisoners?
Just go to the graveyard and ask around.

Life is a dream that is never recalled when the sleeper awakes.
If this is beyond you, Magnificent One,
Just go to the graveyard and ask around.

Blizzard of one by Mark Strand

SNAIL

The snail is a lunar symbol bound, universal image of death and rebirth cycles: it enters and exits the shell just as the moon appears and disappears. The Aztecs viewed the snail as an image of fertility and pregnancy; Tecsiztécatl, the moon god, was represented within a snail shell. The rich sexual symbolism of the snail arises from the analogy with the female genitalia and vaginal fluids, in turn, the horns can be associated with masculinity. In Benin, the snail is seen as a semen vessel. Snails are hermaphrodite and they embody the unification of eternal opposites: male and female, temporality and eternity, small and large, life and death. Snails are models of self-sufficiency and independence, protected by their helical shells, have managed to adapt on every continent of the planet except Antarctica. I could not finish without highlighting the multitude of representations of snails and knights fighting, sword in hand, in 13th and 14th centuries English manuscripts. There are several theories about the origin of these bizarre medieval images—some talk about satire of cavalry, other link it with death and resurrection symbolism, some argue that the snails would be the Lombard kingdom hated by the English in the Middle Ages, and it is also argued that they could embody the struggle between the poor and the rich—but today the images remain a mystery. A mystery just as fascinating as the snails.

“Rituals are symbolic actions. They transmit and represent those values ​​and rules that hold a community together. They generate a community without communication, while what predominates today is communication without community. Symbolic perception is constitutive of rituals. The symbol, a word that comes from the Greek symbolon, originally meant a sign of recognition or a password among hospitable people (tessera hospitalis). One of the guests breaks a clay tablet, keeps one half, and hands the other half to the other as a sign of hospitality.”

The Disappearance of Rituals by Byung-Chul Han

---

Si penses que les coses bones ja vénen,
I que el món millorarà, no continguis l’alè.
Tu vés al cementiri, i a veure què et diuen.

Tu, el d’allà, ¿per què et preguntes si aquesta és la vall
Del blau il·limitat, i si nosaltres en som els presoners?
Tu vés al cementiri, i a veure què et diuen.

La vida és un somni que mai es recorda en despertar.
Si això és fora del teu abast, Magnífic,
Tu vés al cementiri, i a veure què et diuen.

Rufaga d’un de Mark Strand

CARGOL

El cargol és un símbol lunar universal lligat a l’etern retorn i als cicles de mort i renaixement: entra i surt de la closca igual que la lluna apareix i desapareix. Els asteques veien el cargol com una imatge de la fertilitat i l’embaràs, a més representaven Tecsiztécatl, el déu de la lluna, dins d’una closca de cargol. El ric simbolisme sexual del cargol sorgeix de l’analogia amb els genitals femenins i els fluids vaginals, a la vegada, les banyes es poden associar a la masculinitat. A Benín, el cargol és vist com un dipòsit de semen. Sigui com sigui, els cargols són hermafrodites i encarnen la unificació dels oposats eterns: masculí i femení, temporalitat i eternitat, petit i gran, vida i mort. Els cargols són models d'autosuficiència i independència, protegits per la seva closca helicoïdal han aconseguit adaptar-se en tots els continents del planeta excepte a l’Antàrtida. No podria acabar sense destacar la multitud de representacions de lluites, espasa en mà, entre cargols i cavallers en manuscrits anglesos dels segles XIII i XIV. Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquestes estranyes imatges medievals —unes parlen de sàtira de la cavalleria, altres de símbols de mort i resurrecció, algunes defensen que els cargols serien el regne llombard odiat pels anglesos de l’Edat Mitjana, i també s’argumenta que poden encarnar la lluita entre pobres i rics— , però avui en dia segueixen sent un misteri. Un misteri igual de fascinant que els cargols.

“Els rituals són accions simbòliques. Transmeten i representen els valors i les normes que mantenen cohesionada una comunitat. Generen comunitat sense comunicació, mentre que el que predomina avui és la comunicació sense comunitat. La percepció simbòlica es constitueix a través dels rituals. El símbol, paraula que ve del grec symbolon, significava originalment un signe de reconeixement o una contrasenya entre gent hospitalària (tessera hospitalis). Un dels hostes trencava una tauleta d'argila, es quedava amb una meitat i lliurava l'altra meitat en senyal d'hospitalitat.”

La desaparición de los rituales de Byung-Chul Han