#44. SNAKE / SERP

I say it just begins to live That day / Jo dic que tot just comença a viure aquell dia

A word is dead when it is said
Some say –
I say it just begins to live
That day.

Emily Dickinson

SNAKE

Jung defined archetypes as cores of energy with no specific form that manifest their power through myths, dreams, symbols, and images. Snakes are pure energy: the torrent of emotions, sensations and thoughts that is triggered when we are confronted with a snake makes it possible to understand the indescribable nature of archetypal memory. Snakes are a fundamental and ambivalent symbol. Skin change makes snakes the image of renewal: destruction and creation are inseparable. The association with the dark aspect of nature is linked to their aggressiveness and ability to kill. Snakes can lead us to the land of the dead and act as a mediator for the hidden processes of transformation and return. Their cold-blooded hypersensitivity relates it to mystery, secret and underground prophetic knowledge. For the Egyptians, snakes were an image of cosmic creation and the most primitive stages of life. A symbol of the sexual impulse by tantric Buddhism, the Kundalini energy is represented as a serpent wrapped at the base of the vertical column, and by activating the inner force rises upwards, opening all the chakras to join Shiva, the divinity of destruction and renewal. Judaeo-Christian tradition associates reptile instinct to sin. Quetzalcoatl, the feathered serpent of the Americas from the origins, is an image of the union of heaven and earth. Dante describes a terrifying scene with serpents shattering and piercing the convicts in Hell's Canto XXV but ends up saying that after living that horror he befriended the snakes.

“In some ways it is easier to see how to get one form of conscious matter (such as conscious brain) from another form of conscious matter (such as a set of conscious particles) than how to get a conscious matter from a non-conscious matter.”

Hedda Hassel Mørch 

---

Una paraula es mor quan és dita,
algú diria.
Jo dic que tot just comença a viure
aquell dia.

Emily Dickinson

SERP

Jung definia els arquetips com a nuclis d’energia sense forma concreta que manifesten la seva força a través dels mites, els somnis, els símbols i les imatges. La serp és energia pura: el torrent d’emocions, sensacions i pensaments que es desencadena quan trobem una serp permet entendre la naturalesa indescriptible de la memòria arquetípica. Es tracta d’un símbol fonamental i ambivalent. El canvi de pell converteix la serp en la imatge de la renovació: destrucció i creació són inseparables. L’associació amb l’aspecte maligne de la naturalesa va lligada a la seva agressivitat i capacitat de matar. La serp pot guiar-nos a la terra dels morts i fer de mediadora dels processos ocults de transformació i retorn. La seva hipersensibilitat de sang freda la relaciona amb el misteri, els coneixements secrets, subterranis i profètics. Pels egipcis era una imatge de la creació còsmica i dels estrats més primitius de la vida. Símbol de l'impuls sexual pel budisme tàntric, l’energia Kundalini es representa com una serp embolicada a la base de la columna vertical i en activar-se la força interior puja cap amunt, obrint tots els xacres fins unir-se amb Shiva, la divinitat de la destrucció i la renovació. La tradició judeocristiana associa l’instint rèptil al pecat. Quetzalcóatl, la serp amb plomes de l’Amèrica dels orígens, és un símbol d’unió de la terra i el cel. Dante descriu una escena terrorífica amb les serps afogant i perforant els condemnats al Cant XXV de l’Infern però acaba dient que després de viure aquell horror es va fer amic de les serps.

“D'alguna manera és més fàcil veure com obtenir una forma de matèria conscient (com el cervell conscient) d'una altra forma de matèria conscient (com un conjunt de partícules conscients) que com obtenir una matèria conscient d'una matèria no conscient.”

Hedda Hassel Mørch