#43. WORM / CUC

I felt a cleaving in my mind As if my brain had split / Em vaig notar una Esquerda al Cap, com si el Cervell se m'hagués esberlat.

I felt a cleaving in my mind
As if my brain had split;
I tried to match it, seam by seam,
But could not make them fit.

The thought behind I strove to join
Unto the thought before,
But sequence ravelled out of reach
Like balls upon a floor.

Emily Dickinson

WORM

Death, putrefaction, and regeneration. The worm is tied to inner, invisible and silent destruction. Its primitive physiology of undulating motions within a body with no limbs disturbs us. Worms are related to the fear of being buried and the corrosion of the corpses. Alchemy associated the putrefactio, the indispensable phase of removal of dysfunctional remains to go forward in the renewal of the creative process, with the worm. In this sense, worms excavate a maze of tunnels in the soil that becomes fundamental for ventilating and fertilizing the earth in which the seeds of the plant kingdom germinate. Worm's symbology as an image of the life that grows from rotting occurs in several ancient accounts ranging from ancient China, Iceland and the Peruvian Amazon. For example, in the mythological narratives of the Icelandic Gylfaginning, we find worms that are born from the corpse of the giant Ymir and became human beings. Also, in an Amazonian myth of the Chashinahua people, humans are said to have appeared from the decomposition of the giants that formed the previous generation. Worms may seem insignificant and vulnerable, but life would be impossible without them.

“Nobody who says, ‘I told you so’ has ever been, or will ever be, a hero.”

Ursula K. Le Guin

---

Em vaig notar una Esquerda al Cap,
com si el Cervell se m'hagués esberlat.
Vaig mirar d'encaixar-lo, Costura amb Costura,
però no el vaig poder arreglar.

Vaig provar d'ajuntar el pensament de darrere
amb el pensament d'abans,
però la Seqüència es desprenia del So,
com Pilotes rodolant.

Emily Dickinson

CUC

Mort, putrefacció i regeneració. El cuc va lligat a la destrucció silenciosa, interior i invisible. La seva primitiva fisiologia de moviments ondulants dins d’un cos sense extremitats de textura llefiscosa ens pertorba. Està relacionat amb la por de ser enterrat i a la corrosió dels cadàvers. L’alquímia associava la putrefactio, la indispensable fase d’eliminació de les restes disfuncionals per avançar en la renovació del procés creatiu, amb el cuc. En aquest sentit, els cucs excaven un laberint de túnels en el subsòl que resulta fonamental per ventilar i fertilitzar l’humus en què germinen les llavors del regne vegetal. La simbologia del cuc com a imatge de la vida que reneix de la podrimenta apareix en diversos relats antics que van de l’antiga Xina a l’amazonia peruana, passant per Islàndia. Per exemple, en les narracions mitològiques del Gylfaginningislandès hi trobem uns cucs que naixen del cadàver del gegant Ymir i es convertien en éssers humans. O en un mite del poble amazònic cashinahua es diu que els humans van aparèixer després d’un diluvi de la descomposició dels gegants que formaven la generació anterior. Els cucs poden semblar insignificants i vulnerables, però la vida seria impossible sense ells.

“Ningú que digui ‘Ja t’ho deia jo’ ha estat, ni serà mai, un heroi.”

Ursula K. Le Guin