#41. MASK / MÀSCARA

Traveler, there is no road; only a ship's wake on the sea / Caminante, no hay camino sino estelas en la mar.

Traveler, your footprints
are the only road, nothing else.
Traveler, there is no road;
you make your own path as you walk.
As you walk, you make your own road,
and when you look back
you see the path
you will never travel again.
Traveler, there is no road;
only a ship's wake on the sea.

Antonio Machado (translation by Mary G. Berg and Dennis Maloney)

MASK

The mask implies duality, it unites interior depths and outer reality: hiding and revealing, deceiving and transforming, protecting and striping. The figures depicted in the masks are usually cultural heroes, gods and goddesses, ancestral creatures or primordial totems, images that connect eternity with the present and reveal the mythical world that guides social life from the shadow. Jung used the word persona (Latin word for mask or theater character) to refer to the aspect that present ourselves to the world: "I am a doctor", "I am an artist", "I am the husband of Angela Merkel", "I am the mother of Cristiano Ronaldo". Learning to use the appropriate mask for each occasion can be very useful to achieve our goals, but being unable to separate ourselves from the persona causes discomfort and constitutes an obstacle to a fulfilling life. The theatrical performances of ancient Greece and Japanese noh theatre used the mask as a symbol of identification, with actors literally becoming the character depicted in the mask. Again we find a duality: masks can be both liberating and terrifying. Carnivals transform social order to bring suppressed dark forces over the surface. The demons of the Balinese theater masks exemplify the exteriorization of the savagery we hide deep inside. The danger of being swallowed by the persona requires a lot of integrity when removing the mask, but what lies behind the mask? A vast cabinet with more masks and more characters to be played accordingly to the moment, the environment and circumstances.

“As a plant produces its flower, so the psyche creates its symbols. Every dream is evidence of this process.”

C.G. Jung

---

Caminante, son tus huellas
el camino, y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante, no hay camino
sino estelas en la mar.

Antonio Machado

MÀSCARA

La màscara implica dualitat, uneix les profunditats interiors i la realitat exterior: amaga i revela, enganya i transforma, protegeix i despulla. Les figures representades en les màscares solen ser herois culturals, déus i deesses, criatures ancestrals o tòtems primordials, són imatges que fan entrar en contacte l’eternitat amb el present i revelen el món mític que guia la vida social des de l’ombra. Jung feia servir la paraula persona —en llatí significa màscara, personatge— per referir-se al tret característic que fem servir per presentar-nos al món: “jo sóc metge”, “jo sóc artista”, “jo sóc el marit de l’Angela Merkel”, “jo sóc la mare d’en Cristiano Ronaldo”. Posar-se el vestit adequat per cada ocasió és molt útil per duu una vida plena però identificar-se amb la persona provoca malestar i constitueix un obstacle per viure amb naturalitat. Les representacions teatrals de la Grècia antiga i del teatre noh japonès feien servir la màscara com a símbol d’identificiació, els actors passaven a ser literalment el personatge representat a la màscara. Novament trobem una dualitat: les màscares són alliberadores i terrorífiques a la vegada. Els carnavals transformen l’ordre social i fan emergir les pulsions reprimides per les normes de convivència comunes. Els dimonis de les màscares del teatre balinès exemplifiquen la exteriorització del salvatgisme que portem a dins. El perill de ser devorat per la persona exigeix molta integritat a l’hora de treure’s la màscara, però què hi ha rere la màscara? Un immens armari amb més màscares i més personatges que interpretem en funció del moment, l’entorn i les circumstàncies.

“De la mateixa manera que una planta fa flors, la ment crea els seus símbols. Cada somni és l’evidència d’aquest procés.”

C.G. Jung