#35. SNOW / NEU

To hope is dangerous, and yet it is the opposite of fear, for to live is to risk / L’esperança és perillosa, i alhora és el contrari de la por, perquè viure és arriscar

In this short Life that only lasts an hour
How much — how little — is within our power

Emily Dickinson

SNOW

Snow is ambiguous, it seems to link fire with ice, it is magical and dangerous, friendly and destructive. Snowfall produces a slowing of time, reducing nature's chromatic richness to white’s simplicity, and creating a favourable state for introspection. Snow can be the image of purity but it can also blind us for over-brightness. The fall of snowflakes leaves us stunned, as if we witnessed a divine intervention. Each snowflake has a unique and incomparable geometric structure, its microscopic hexagonal shapes seem to seek the perfection of the sphere. Snow may be a symbol of the essence and opposed with the blue of the sky activates the desire for transformation: the earth has been sublimated by a white, luminous superior force. The medieval alchemists were fascinated with the perfection of white and the search for the Philosopher's Stone pursued snow’s transcendence of Earth’s limits.

To hope is to gamble. It's to bet on your futures, on your desires, on the possibility that an open heart and uncertainty is better than gloom and safety. To hope is dangerous, and yet it is the opposite of fear, for to live is to risk.

Hope in the dark by Rebecca Solnit

---

En aquesta curta Vida que només dura una hora
quant i que poca cosa es troba en poder nostre.

Emily Dickinson

NEU

La neu és ambigua, sembla unir el foc amb el gel, és màgica i perillosa, amable i destructiva. Les nevades produeixen un ralentització del temps, redueixen la riquesa cromàtica de la naturalesa a la senzillesa del blanc i creen un estat propici pel recolliment. La neu pot ser la imatge de la puresa però també pot tornar-nos cecs per excés de brillantor. La caiguda dels flocs de neu ens deixa bocabadats, com si presenciéssim una intervenció divina, meravellosa. Cada volva de neu té una estructura geomètrica única i incomparable, les seves formes hexagonals microscòpiques semblen buscar la perfecció de l'esfera. La neu pot ser un símbol de l’essència i contraposada amb el blau del cel activa els desitjos de transformació: la terra ha estat sublimada per una força superior blanca, lluminosa. Els alquimistes medievals estaven fascinats amb la perfecció del blanc i la recerca de la pedra filosofal perseguia la transcendència dels límits terrenals dels paisatges nevats.

L’esperança és una aposta. És una aposta pel futur, pels teus desitjos, per la possibilitat que el cor obert i la incertesa valguin més que la grisor i la seguretat. L’esperança és perillosa, i alhora és el contrari de la por, perquè viure és arriscar.

Esperança dins la foscor de Rebecca Solnit