Love Sorrow
Love sorrow. She is yours now, and you must
take care of what has been
given. Brush her hair, help her
into her little coat, hold her hand,
especially when crossing a street. For, think,
what if you should lose her? Then you would be
sorrow yourself; her drawn face, her sleeplessness
would be yours. Take care, touch
her forehead that she feel herself not so
utterly alone. And smile, that she does not
altogether forget the world before the lesson.
Have patience in abundance. And do not
ever lie or ever leave her even for a moment
by herself, which is to say, possibly, again,
abandoned. She is strange, mute, difficult,
sometimes unmanageable but, remember, she is a child.
And amazing things can happen. And you may see,
as the two of you go
walking together in the morning light, how
little by little she relaxes; she looks about her;
she begins to grow.
Mary Oliver
FROG
The frog is a lunar creature that represents the transition between earth and water. For the Egyptians it was the attribute of Herit, the goddess who assisted Isis in the resurrection ritual of Osiris: the appearance of small frogs days before the Nile flood indicated the return of life. For the Christianity of the origins, frogs were licentious animals that were related to witches and pagan rituals. Frogs are the protagonists of the second plague of the Old Testament. In ancient China, the sound of frogs was imitated to produce rain. In the Vedic texts, frogs appear as the incarnation of fertility and they are related with the first spring rains: their croak is a thanksgiving to the sky for having fertilized the seeds that will become fruits. Frogs appear and disappear, making them a symbol of resurrection, creation, and transformation. In various legends and tales there are frogs that transform into a prince. Jung sees the anatomy with anthropomorphic traits of the frog as an anticipation of human beings. For the Japanese, the frog is the protector amulet of travelers and the word kaeru has two complementary meanings: frog and return.
“Everything that is dead quivers. Not only the things of poetry, stars, moon, wood, flowers, but even a white trouser button glittering out of a puddle in the street... Everything has a secret soul, which is silent more often than it speaks.”
W. Kandinsky
Estima la tristesa
Estima la tristesa. Ara és teva, i cal
tenir cura del que se’ns ha
donat. Pentina-la, ajuda-la
a posar-se l’abric, dona-li la mà,
sobretot per travessar el carrer. Perquè pensa,
i si la perdessis? Llavors series
tristesa tu mateixa; la seva cara eixuta, l’insomni
serien teus. Tingues cura, toca-li
el front, que no se senti
tan sola. I somriu, que no s’oblidi
del tot del món abans de la lliçó.
Tingues paciència en abundància. I mai
no li menteixis ni la deixis sola
ni per un instant, és a dir, abandonada, potser
de nou. És estranya, muda, difícil,
de vegades indomable, però recorda, és una nena.
I poden passar coses extraordinàries. I potser veuràs,
mentre totes dues aneu
caminant sota la llum del dia, com
a poc a poc es relaxa, s’agrada,
i comença a crèixer.
Mary Oliver
GRANOTA
La granota és un animal lunar que representa la transició entre la terra i l’aigua. Pels egipcis era l’atribut de Herit, la deessa que va ajudar Isis en el ritual de resurrecció d’Osiris: l’aparició de petites granotes dies abans de la crescuda del Nil indicava el retorn de la vida. Pel cristianisme dels orígens, les granotes eren criatures impúdiques que es relacionaven amb les bruixes i els rituals pagans. Les granotes són les protagonistes de la segona plaga de l’Antic Testament. A la Xina antiga s’imitava el so de les granotes per fer venir la pluja. En els textos vèdics, les granotes apareixen com l’encarnació de la terra fecundada per les primeres pluges de primavera i el seu cant és un agraïment cap al cel per haver fertilitzat les llavors que es convertiran en fruits. Les granotes apareixen i desapareixen, això fa que siguin un símbol del ressorgir, la creació i la transformació. En diverses llegendes i contes hi trobem una granota que es transforma en príncep. Jung veu en l’anatomia amb trets antropomòrfics de la granota una anticipació de l’ésser humà. Pels japonesos, la granota és l’amulet protector dels viatgers i la paraula kaeru té dos significats complementaris: granota i retorn.
"Tot el que està mort palpita. No només les coses de la poesia, les estrelles, la lluna, el bosc, les flors sinó fins i tot un botó d’uns pantalons brillant en el fangar del carrer… Tot té una ànima secreta, que sol guardar silenci en lloc de parlar".
W. Kandinsky