The blood of sensibility is blue
I consecrate myself
To find its most perfect expression.
Derek Jarman
VAMPIRE
The current myth of the vampire was shaped in Europe during the Middle Ages and was popularized with 19th-century English Romantic literature, especially the Dracula of Bram Stoker. Some historians consider that vampirism took root in the European collective imagination as a result of the general panic of epidemics and infectious diseases —does it ring a bell?—. Most ancient civilizations have myths of blood-soaking monsters. In Mesopotamia, gods were invoked to protect people from the uttuku, demonic beings who devoured the protective spirits. In ancient China, it was believed that there were living corpses who killed people by absorbing their qi, their living force; today are called emotional vampires. Lilith, Adam's first wife according to Middle-age Judaism, ate the blood of uncircumcised children and embodies the original femme fatale. In Greek mythology, Lamia was a monster who kidnapped children to suck their blood. The vampire myth grew to a new dimension with the expansion of cinema in the 20th century. The complexity of the vampire as a symbolic image should make us suspicious of any general statement about its symbolism. The vampire may personify the suppressed impulses that Jung called the shadow: the dark reverse that we all carry inside and that we usually project to others when we refuse to accept that the beast is ours. The vampire may manifest itself as an image of inner transformation. At the same time, the vampire can symbolize an eagerness for life that we are unable to control and that leads to self-destruction. Fear of death, the longing for immortality, the insatiable sexual desire... the archetypal background that lurks behind the vampire myth seems to be endless and has a unique ability to adapt to new times.
“When we remember we are all mad, the mysteries disappear and life stands explained.”
Mark Twain
La sang de la sensibilitat és blava
Em consagro per tal
De trobar-ne l’expressió més perfecta.
Derek Jarman
VAMPIR
El mite actual del vampir agafa forma al continent europeu durant l’edat mitjana i es popularitza amb les novel·les del romanticisme anglès del segle XIX, en especial amb el Dràcula de l’irlandès Bram Stoker. Alguns historiadors consideren que el vampirisme va arrelar en l’imaginari col·lectiu europeu arran del pànic general a les epidèmies i malalties infeccioses —us sona?—. No obstant, en la majoria de civilitzacions antigues ja hi trobem relats arquetípics de monstres devoradors que xuclen sang. A Mesopotàmia s’invocava els déus per protegir-se dels uttuku, uns éssers demoníacs que devoraven els esperits protectors. A l’antiga Xina es creia en l’existència d’uns cadàvers vivents que mossegaven a les persones i absorbien el seu txi, la seva força vital; avui en dia els anomenem vampirs emocionals. Lilith, la primera dona d’Adam segons el judaisme de l’edat mitjana, s’alimentava de la sang dels nens sense circumcidar i encarna l’origen de la femme fatale. En la mitologia grega, Làmia era un monstre que raptava nens per xuclar-los la sang. Cal tenir present que el conjunt de mites, llegendes i relats vampírics agafen una nova dimensió amb l’expansió del cinema al segle XX. La riquesa de la imatge del vampir obliga a posar en quarantena qualsevol afirmació general sobre el seu simbolisme. El vampir pot personificar els impulsos reprimits que Jung va anomenar com a ombra: el revers fosc que tots portem a dins i que solem projectar en els altres quan ens neguem a acceptar que la bèstia és nostra. També pot manifestar-se com una imatge de transformació interior. A la vegada, el vampir pot simbolitzar una fam de viure desbocada que som incapaços de controlar: una inversió de les forces psíquiques que ens porta a l’autodestrucció. La por a la mort, l’anhel d’immortalitat, el desig sexual insaciable… el rerefons arquetípic que s’amaga rere el mite d’ullals ensangonats sembla no tenir fi i té una capacitat única d’adaptació als nous temps.
“Plantegem-nos que estem bojos, això explicaria com som i resoldria molts misteris.”
Mark Twain