#3. OCEAN / OCEÀ

And they constantly ask questions to which they don’t need truthful answers / I no paren de fer preguntes, tot i que no volen sentir respostes sinceres

OCEAN

I am in love with Ocean
lifting her thousands of white hats
in the chop of the storm,
or lying smooth and blue, the
loveliest bed in the world.
In the personal life, there is

always grief more than enough,
a heart load for each of us
on the dusty road. I suppose
there is a reason for this, so I will be
patient, acquiescent. But I will live
nowhere except here, by Ocean, trusting
equally in all blast and welcome
of her sorrowless, salt self.

Mary Oliver

OCEAN

The most visceral image of the myths of creations and the symbols of our origins. Life is born in salt water and amniotic fluids run through our veins. Life on Earth is an insignificant pale blue dot in an endless universe. Ocean vastness is equivalent to our psyche’s unbearable depth, human consciousness is a little boat floating on an immensity of ancestral impulses. Only the brave who dare to go deep into the dark unconscious sea floor are able to find fossils of an indescribable value. There are bioluminescent creatures shining in black waters and they can guide us to unknown treasures. But we must be careful, destructive earthquakes and tsunamis are originated in the deep ocean. Oceans are in constant renovation, streams of hot and cold water dialogue with each other in a permanent dance of serene contemplation and deathly chaos.

Most people consider problems whose solutions don’t suit them to be insoluble. And they constantly ask questions to which they don’t need truthful answers.

The Suitcase by Sergei Dovlatov

---

OCEÀ

Estic enamorada de l’Oceà
que aixeca milers de barrets blancs
sota els ganivets de la tempesta,
o que s’estén, suau i blau,
el llit més plaent del món.
A la vida de les persones, sempre

hi ha més dolor del que cal,
una bona càrrega en el polsós camí
del cor de cadascú. Suposo
que hi ha raons, així que seré
pacient, aquiescent. Però no viuré
enlloc més que aquí, a la vora de l’Oceà,
tot confiant en l’acollidora força
del seu jo de sal i lliure de dolor.

Mary Oliver (traducció de Corina Oproae)

OCEÀ

La imatge més visceral de tots els símbols dels orígens i mites de la creació. La vida neix a l'aigua salada de l'oceà i els líquids amniòtics recorren cada una de les nostres venes. La Terra plena de vida és un punt blau pàl·lid insignificant de l’univers. Les profunditats oceàniques són equivalents al pou insondable de la psique, la consciència humana és una petita barca sobre una immensitat de pulsions ancestrals. Les persones valentes que s'atreveixen a baixar a la foscor del fons marí inconscient poden trobar fòssils d'un valor incalculable. Hi ha criatures bioluminescents que brillen a les aigües negres i ens guien cap als tresors desconeguts. Però cal anar molt en compte, a l’oceà profund s'originen els terratrèmols que provoquen grans onades de destrucció. L’oceà es renova constantment, els corrents d'aigua calenta i freda es barregen, en un ball permanent de serenitat contemplativa i caos devastador.

La majoria de la gent considera irresolubles els problemes que tenen una solució que no els convé gaire. I no paren de fer preguntes, tot i que no volen sentir respostes sinceres.

La Maleta de Serguei Dovlàtov