#24. HORSE/CAVALL
The way somebody comes back, but only in a dream. / Com algú torna, però només en somnis.
We Should Be Well Prepared
The way the plovers cry goodbye.
The way the dead fox keeps on looking down the hill with open eye.
The way the leaves fall, and then there’s the long wait.
The way someone says we must never meet again.
The way mold spots the cake,
The way sourness overtakes the cream.
The way the river water rushes by, never to return.
The way the days go by, never to return.
Mary Oliver
HORSE
The horse is one of the most important and complex archetypal animal of human collective memory. Several primitive cultures considered the horse to be born from the entrails of the earth or from the marine chasms, son of the night and mystery, this horse of the origins was a bearer of life and death, of fire and water, of destruction and creation. According to Jung, the horse represents the intuitive side of the unconscious mind. Symbol of freedom, a horse is an image of transcendence, sexuality and fantasy. The heroes guided by an ideal ride a wave of unimaginable powers, but must tame the uncontrolled libido and palpitating impulse. Black horses are an image of death spread throughout European folklore, however, by English and Germanic traditions when a sick man dreams of a white horse is a sign of imminent death. By contrast, for popular Russian poetry, black horses represent youth and triumphant vitality. Messianic figures are usually tied to white horses: the ascension of Christ in the Apocalypse, the expected return of Muhammad or the great departure of the Buddha with the horse Kanthaka. In various cultures, the horse is a symbol of strength, creative power, and sexual and spiritual energy. Horses pull from the chariot of the Sun that drives Apollo: the young Phaethon dared to drive his father's chariot and ended up fulminate by Zeus when he lost control of the horses. The symbolic ambivalence of the horse reminds us that exploring the relationship between the self and the unconscious — the horse is the guide to collective memory — can lead to madness or higher triumph.
and how he kissed me under the Moorish wall and I thought well as well him as another and then I asked him with my eyes to ask again yes and then he asked me would I yes to say yes my mountain flower and first I put my arms around him yes and drew him down to me so he could feel my breasts all perfume yes and his heart was going like mad and yes I said yes I will Yes.
Ulysses by James Joyce
Hauríem d’estar tots preparats
Com els corriols criden adéu.
Com la guineu morta sotja turó avall
amb un ull obert.
Com cauen les fulles, i després hi ha una llarga espera.
Com algú diu: no ens hem de tornar a veure.
Com la floridura ataca el pastís,
com l’agre envaeix la nata.
Com l’aigua del riu corre prop teu, per no tornar mai.
Com passen els dies, per no tornar mai.
Com algú torna, però només en somnis.
Mary Oliver (traducció de Corina Oproae)
CAVALL
El cavall és un dels animals arquetípics més importants i complexos de la memòria col·lectiva dels éssers humans. Multitud de pobles primitius consideraven que el cavall sortia desbocat de les entranyes de la terra o dels abismes marins, fill de la nit i el misteri, aquest cavall dels orígens era portador de vida i mort, de foc i aigua, de destrucció i aliment. Per Jung representa la intuïció de l’inconscient. Símbol de llibertat, el cavall és una imatge de transcendència, fogositat i fantasia. Els herois guiats per un ideal cavalquen l’onada dels poders desconeguts, però han de domar la libido desbocada i l'impuls palpitant. Els cavalls negres són una imatge de la mort estesa per tot el folklore europeu, no obstant, per les tradicions angleses i germàniques quan un malalt somia amb un cavall blanc és senyal de mort imminent. En canvi, per la poesia popular russa els cavalls negres representen la joventut i la vitalitat triomfant. Les figures messiàniques solen anar lligades als cavalls blancs: l’ascensió de Crist a l’Apocalipsi, l’esperat retorn de Mahoma o la Gran Partida de Buda sobre el llom de Kanthaka. En diverses cultures, el cavall és símbol de força, potència creadora i energia sexual i espiritual. El cavall tira del carro del Sol que condueix Apol·lo: el jove Faetó va gosar conduir el carro del seu pare i va acabar fulminat per Zeus quan va perdre el control dels cavalls. L’ambivalència simbòlica del cavall ens recorda que explorar la relació entre el jo i l’inconscient —el cavall és el guia de la memòria col·lectiva— pot conduir-nos a la bogeria o al triomf més elevat.
em va fer un petó sota la muralla mora i vaig pensar en fi és igual ell que un altre i llavors li vaig demanar amb els ulls que m'ho tornés a demanar sí i em va preguntar si jo volia sí dir que sí la meva flor de la muntanya i primer el vaig estrènyer als meus braços sí me'l vaig acostar perquè em sentís els pits tot perfum sí i el cor li anava desenfrenat i sí vaig dir sí que vull Sí.
Ulisses de James Joyce
