#23. OLIVE TREE / OLIVERA
beneath the surface there’s another world and still different worlds as you dig deeper / sota la superfície hi ha un altre món i com més profund excaves més mons hi ha
GREY OLIVES
Grey olives
bleached track.
The sun has drained back
the colour of the plain;
and the evil days’
essence of dust
into her memory
dries downwards through me.
Antonio Machado (translated by Charles Tomlinson)
OLIVE TREE
Tree of great symbolic significance: resistance, fertility, peace and regeneration. Athena planted an olive tree in a rock on the Acropolis to confront Poseidon and defeated him by the resistance of the tree, hence the name of the city of Athens. The Temple of Eleusis, where the kykeon rituals (the LSD of ancient Greece) were held, was surrounded by olive trees: the Homeric hymn to Demeter, the protector of the Eleusinian Mysteries, is an ode to the divinity of the olive. In Jewish and Christian traditions it is the image of peace: at the end of the universal flood a dove carries an olive branch to Noah. The olive tree is the central tree of Islam, the axis of the world; it is a symbol of the Prophet and it is associated with light. For the Romans it was also a symbol of peace, consecrated to Jupiter and Minerva. In Japan it represents kindness and victory in the face of adversity. Olive trees are resurrected after fires from the strength of the roots, representing the quintessence that survives the dissolution of old habits to emerge renewed.
“I learned that just beneath the surface there’s another world and still different worlds as you dig deeper. I knew it as a kid, but I couldn’t find the proof. It was just a feeling. There is goodness in blue skies and flowers, but another force —a wild pain and decay— also accompanies everything.”
David Lynch
LOS OLIVOS GRISES
Los olivos grises,
los caminos blancos.
El sol ha sorbido
la calor del campo;
y hasta tu recuerdo
me lo va secando
este alma de polvo
de los días malos.
Antonio Machado
OLIVERA
Arbre de gran riquesa simbòlica: resistència, fertilitat, pau i regeneració. Atenea va plantar una olivera en una roca de l'Acròpolis per enfrontar-se a Posidó i el va vèncer gràcies a la resistència de l'arbre, d'aquí ve el nom de la ciutat d'Atenes. El temple d’Eleusis, on es celebrava el rituals mistèrics amb kykeon —la LSD de l’antiga Grècia—, estava envoltat d’oliveres: l’himne homèric a Demèter, la protectora dels misteris d’Eleusis, és una oda a la divinitat de l’olivera. A les tradicions jueves i cristianes és la imatge de la pau: al final del diluvi universal un colom porta una branca d’olivera a Noé. L’olivera és l’arbre central de l’islam, l’eix del món, s’associa a la llum i és un símbol del Profeta. Pels romans també era un símbol de pau, consagrat a Júpiter i Minerva. A Japó representa l’amabilitat i la victòria davant les adversitats. Les oliveres ressusciten després dels incendis a partir de la força de les arrels, representen la quintaessencia que sobreviu a la dissolució de les velles formes per emergir renovada.
“Vaig aprendre que sota la superfície hi ha un altre món i com més profund excaves més mons hi ha. Ho sabia de nen, però no en vaig poder trobar la prova. Només era un sentiment. Hi ha bondat en els cels blaus i les flors, però una altra força —un dolor salvatge i la decadència— també ho acompanya tot.”
David Lynch
