#20. BUBBLE / BOMBOLLA

What is it, then? Why, why dost thou delay? / Què et passa doncs? per què, per què t’atures?

“What is it, then? Why, why dost thou delay?
Why is such baseness bedded in thy heart?
Daring and hardihood why hast thou not,

Seeing that three such Ladies benedight
Are caring for thee in the court of Heaven,
And so much good my speech doth promise thee?”

Even as the flowerets, by nocturnal chill,
Bowed down and closed, when the sun whitens them,
Uplift themselves all open on their stems;

Such I became with my exhausted strength,
And such good courage to my heart there coursed,
That I began, like an intrepid person:

“O she compassionate, who succoured me,
And courteous thou, who hast obeyed so soon
The words of truth which she addressed to thee!

Thou hast my heart so with desire disposed
To the adventure, with these words of thine,
That to my first intent I have returned.

Now go, for one sole will is in us both,
Thou Leader, and thou Lord, and Master thou.”
Thus said I to him; and when he had moved,

I entered on the deep and savage way.

Divine Comedy, Inferno’s Canto II, by Dante Alighieri

BUBBLE

The bubble symbolizes the spontaneity, ephemeralness and lightness of creation: as it emerges, it vanishes. In Buddhist tradition, the bubble is an image of impermanence, where matter is an illusion, an ethereal drop of air that is constantly renewed. Bubbles can also transmit unity, integrity, and spiritual perfection. Its negative reverse is linked to instability and the possibility of unexpected explosion. At the same time, they might refer to a world of imagination and playfulness, of fairies and goblins, filled with colors and light spirit. The bubble is also related to infinity, to a timeless time inside time, to the hope of the eternal life of the soul. In ancient Egypt the soul of the ghost Ba appeared after death floating as a bubble.

In Bokonon, it is written:
A lover's a liar,
To himself he lies,
The truthful are loveless,
Like oysters their eyes!

Cat’s Cradle by Kurt Vonnegut

---

«Què et passa doncs? per què, per què t’atures?,
per què aculls en el cor la covardia?,
per què no tens coratge i llibertat,
quan tres dames tan altes, beneïdes
tenen cura de tu en la cort del cel
i el que jo et dic et promet tant de bé?»

Com les floretes que el gel de la nit
inclina i tanca, i quan el sol les besa
es drecen ben obertes en la tija,
així va fer el meu valor cansat,
i vaig sentir al pit tant de coratge
que li vaig dir, veient-me alliberat:
«Quina pietat té la que em va socórrer!,
i tu, que generós ets obeint
tan prompte les paraules que t’ha dit!
Tu m’has posat al cor tan gran desig
de seguir-te, amb les paraules teues,
que he tornat ja al meu primer propòsit.

Anem, que, els dos, un sol voler tenim:
tu ets el meu guia, el meu senyor, i el mestre.»
Vaig dir això; i quan es posà en camí

vaig entrar en la senda aspra i silvestre.

Divina Comèdia, Cant II de l’Infern, de Dante Alighieri

BOMBOLLA

La bombolla simbolitza la creació espontània, efímera i lleugera: tal com emergeix s’esfuma. En la tradició budista la bombolla és una imatge de la impermamència, on la matèria és una il·lusió, una etèria gota d’aire que es renova constantment. Les bombolles també poden transmetre unitat, integritat i perfecció espiritual. El seu revers negatiu va lligat a la inestabilitat i a la possibilitat de rebentar sense avisar. A la vegada remeten a un món d'imaginació i joc, de fades i follets, farcit de colors i d'esperit lleuger. La bombolla també està relacionada amb l’infinit, amb un temps sense temps, a l'esperança de la vida eterna de l'ànima. A l'antic Egipte l'ànima del fantasma Ba apareixia després de la mort flotant com una bombolla.

Bokonon ens diu:
Un amant és un mentider
es menteix a si mateix.
Els honestos no tenen amor per postres:
tenen els ulls com ostres.

Bressol de gat de Kurt Vonnegut