#19. SUNFLOWER/GIRA-SOL

If doing good deeds were as easy as knowing how to do them / Si fer les coses fos tan fàcil com saber les coses que hem de fer

¡AH, SUN-FLOWER!

Ah Sun-flower! weary of time,
Who countest the steps of the Sun:
Seeking after that sweet golden clime
Where the travellers journey is done. 

Where the Youth pined away with desire,
And the pale Virgin shrouded in snow: 
Arise from their graves and aspire, 
Where my Sun-flower wishes to go.

William Blake

SUNFLOWER

Strength, loyalty and worship. In China, the sunflower is the food of immortality. In Christian iconography is used to characterize divine beings, the Virgin, the angels, the apostles, prophets and saints. Spanish colonizers introduced its seeds in Europe and also took indigenous art pieces made of gold with sunflower images. The Incas used sunflowers to symbolize the Sun God and brought them to temples for worship and also wore sunflowers on their garments and as crowns. Its movement following the sun symbolizes the lover’s attitude to constantly turn the head over his loved one. The sunflower can also represent the contemplative eye that goes after a unifying experience. Clytia was a nymph, daughter of Oceanus and Tethys, who loved Helios in vain; the god loved Leucothea and Clytia was consumed in pain staring at the sun to look longingly at Helios' chariot of the sun: after Clytia’s death she was transformed into a sunflower.

If doing good deeds were as easy as knowing how to do them, then everyone would be better off. Small chapels would be big churches, and poor men’s cottages would be princes' palaces. It takes a good priest to practice what he preaches. For me, it’s easier to lecture twenty people on how to be good than to be the one person out of twenty who actually does good things.

The Merchant of Venice by William Shakespeare

---

¡AH, GIRASOL!

¡Ah, Girasol! Fatigado de tiempo,
Que cuentas los pasos del sol,
Buscando aquel país dulce y dorado
Donde los viajes del peregrino terminan:

Donde la Juventud lánguida de deseo,
Y la pálida Virgen ataviada de nieve,
Se yerguen de sus tumbas y ascienden
Hacia donde quiere ir mi Girasol.

William Blake (traducido por Enrique Caracciolo Trejo)

GIRA-SOL

Força, lleialtat i entrega. A la Xina, el gira-sol és un aliment associat a la immortalitat. A la iconografia cristiana s’utilitza per caracteritzar a les persones divines, la Verge, els àngels, els profetes, els apòstols i els sants. Els colonitzadors espanyols van introduir les llavors de la planta a Europa, a més d’endur-se figures d’or amb imatges de gira-sols. Els inques el feien servir com a símbol del Déu Sol, l’adoraven als temples i s’engalanaven els seus vestits i corones amb el groc vital del gira-sol. El moviment giratori dels heliotropis de color groc simbolitza l’actitud de l’amant que gira contínuament la mirada cap a l’ésser estimat. El gira-sol també pot representar la presència contemplativa que busca la unitat. La nimfa Clícia, filla d'Oceà i de Tetis, estava enamorada d’Helios i en ser menyspreada pel déu, que preferia els amors de Leucòtoe, es consumí de dolor i no es cansava de mirar el trajecte d’Hèlios en el firmament: després de morta es va transformar en gira-sol.

Si fer les coses fos tan fàcil com saber les coses que hem de fer, les capelles serien esglésies i les barraques palaus -un bon predicador segueix el que predica-, i em costa menys ensenyar a vint persones el que està bé que no pas ser una d'aquestes vint i seguir la meva pròpia doctrina.

El Mercader de Venècia de William Shakespeare (traduït per Joan Sallent)