#17. MOON/LLUNA
In moonlight reading a letter a woman / Y ella, bajo la luna lee una carta
Under pear blossoms
in moonlight reading a letter
a woman.
Yosa Buson (translated by Allan Persinger)
MOON
The symbolism of the moon is vast and complex, it has inspired lots of myths, legends, poems and popular tales. The moon is associated with several goddess like Isis, Ishtar, Artemis, Diana and Hecate. It is a symbol of women power and the fertility of animals and plants. The moon is a universal image of the passage of time, its cycles are associated with the changing seasons and with the biological growth and decay of a human being. In many cultures, the period when the moon is invisible is related to death and the reincarnation of souls. Buda meditated under a fig tree for 28 days, a full lunar cycle, before reaching the nirvana. The moon is illuminated with the sun’s reflection, it is a symbol of indirect, passive wisdom: the water related to the solar fire, the cold related to the heat, the yin related to the yang. The moonlight is loved by the unconscious realm, dreams and ancestral instincts. The moon is the ecstasy lady that exacerbates creative, spiritual, magical, sexual and prophetic states. Mark Twain said: “Everyone is a moon, and has a dark side which never shows to anybody”.
“Life in its full power —I mean, life in its early stages— says yes to itself; while the voice that whispers doubts is an unnatural voice, it is the consequence of the mundane aspects of existence, it has secondary relevance.”
Thomas de Quincey
Peral en flor.
Y ella, bajo la luna
lee una carta.
Yosa Buson (traducción de Fernando Rodríguez-Izquierdo)
LLUNA
El simbolisme de la lluna és molt ample i complex. Font d’innombrables mites i llegendes, poemes i contes populars, la lluna s’associa a diverses deesses com ara Isis, Ishtar, Àrtemis, Diana i Hècate. Símbol de la divinitat de la dona i de la fecunditat vegetal i animal. La lluna és una imatge universal del pas del temps, el seu canvi constant en forma de cicles s’assimila a l’evolució de les estacions anuals i al creixement i decreixement biològic dels éssers humans (infància, joventut, maduresa, vellesa). En diverses cultures, l’etapa d’invisibilitat de la lluna s’associa a la mort i a la reencarnació de les ànimes. Els budistes consideren que Buda va estar meditant 28 dies sota una figuera, un mes lunar, per arribar al nirvana. La lluna s’il·lumina amb el reflex de la llum del sol, és l’aigua en relació al foc solar, el fred lligat a la calor, el yin en relació al yang: un símbol del coneixement indirecte, passiu. Als somnis, a les pulsions instintives i a l’inconscient els agrada la llum de la lluna. La lluna és la senyora de l'èxtasi que governa totes les borratxeres i inspiracions. La seva temible bellesa pot exacerbar estats creatius, espirituals, màgics, sexuals i profètics. Com diu Mark Twain "Cada persona és com la lluna: amb una cara fosca que no ensenya a ningú.”
“La vida en la seva plenitud torrencial —o sigui, la vida en la seva fase més primerenca— s’afirma a sí mateixa; mentre que la veu que xiuxiueja dubtes és una veu estranya i secundària producte d’una experiència terrenal.”
Thomas de Quincey
