#16. WHALE/BALENA

And the systole speaks to you of guilt, and the diastole says genetics / I la sístole et parla de culpes, i la diàstole et diu que genètiques

GUILT OR PHYSIOLOGY OF A HEART

Woman, how to know if not knowing how to turn the page on the old days,
or finding the dust of the old days clinging under your fingernails
in the shape of white moons,
woman in ruins,
is something you owe to the Proust you never read,
or to the agony of books, or to the poem that pursues you,
or to the unripeness of fruit or the incessant rain that inhabits you.

Woman, if memories turn into clumps of earth on you,
and lines of poetry grow in you like succulents,
like unexpected rats in the dark of the kitchen,
like sandstorms in the eye of the poem
or like the nightly attack of syllables that keeps you tossing in bed,
statue woman,
woman alone,
verse in flames,
lizard,
sunlit woman
and shadow woman,
how to know if you owe it to Freud whom you never got,
or to the cold touch of marble, or the sadness of pencils
or the echo of your ventricles.
And the systole speaks to you of guilt,
and the diastole says genetics,
and the heart valves
always,
always,
sigh orphan sighs.

Maria Cabrera (translated by Mary Ann Newman)

WHALE

World, body and tomb. A whale represents the totality of the universe, it is a symbol of the cosmic matrix that holds the world. In Jonah’s myth, the whale is like the Ark of Noah and its belly contains an indestructible core that resists any external dissolution. The suction into the cetacean stomach represents a descent into hell and the darkness of the belly incarnates the impasse between two realities of the initiation rituals. Sea monsters bellies usually contain all the opposites of existence: hidden treasures and malefic instincts. The Leviathan, the biblical sea monster, represents the demonic aspect of the whale and the primordial terror to be devoured by oceanic depths. Whales are playful, they recognize each other faces, travel oceanic distances with such an accurate orientation that the best GPS will blush and their chants are so powerful that can be heard 3000 kilometers away; they are killed by humans, too.

I had at least begun to guess that my greatest need might be to let go and be free from the drive after achievement — if only I dared. I had also guessed that perhaps when I had let these go, then I might be free to become aware of some other purpose that was more fundamental, not self-imposed private ambitions but some thing which grew out of the essence of one’s own nature. People said: ‘Oh, be yourself at all costs’. But I had found that it was not so easy to know just what one’s self was. It was far easier to want what other people seemed to want and then imagine that the choice was one’s own.

A Life of One’s Own by Joana Fields

---

CULPES O FISIOLOGIES D’UN COR

Que no sàpigues passar la pàgina dels dies antics, dona,
que la pols dels dies antics se’t quedi aferrada sota les ungles,
en forma de llunes blanques,
dona en runes,
no sé si ho deus al Proust que mai no has llegit,
a l’angúnia dels llibres, al vers que t’encalça,
a la verdor de la fruita o a la pluja incessant que t’habita.

Que se’t facin pans de terra dels records, dona,
i que els versos et creixin com plantes grasses,
com rates imprevistes en la foscor de la cuina,
com tempestes de sorra a l’ull del poema
o com l’atac nocturn de les síl·labes que et regira dins del llit,
dona estàtua,
dona sola,
vers en flames,
sargantana,
solell dona
i dona obaga,
no sé si ho deus al Freud que mai no has entès,
a la fredor del marbre, a la tristesa dels llapis
o a l’eco dels teus ventricles.

I la sístole et parla de culpes,
i la diàstole et diu que genètiques,
i les vàlvules del cor,
sempre,
sempre,
sospiren molt orfes.

Maria Cabrera

BALENA

Món, cos i sepulcre. La balena representa la totalitat de l’univers, és un símbol de la matriu còsmica que sosté el món. En el mite de Jonàs, la balena és l’equivalent a l’arca de Noé i el seu ventre constitueix el nucli indestructible que sobreviu a tota dissolució exterior. La succió a l’estómac del cetaci representa el descens a l’infern per renéixer i la foscor del ventre encarna l’impàs entre dues realitats dels rituals iniciàtics. La panxa dels monstres marins contenen tots els oposats de l’existència, hi podem trobar tresors ocults o instints malèfics. El Leviatan, el monstre marí de la Bíblia, encarna l’aspecte demoníac de la balena i el terror primordial de ser devorats a les profunditats del mar. Les balenes juguen, es reconeixen entre elles, recorren els oceans amb una orientació envejable pels millors GPS i el seu cant pot arribar a ser audible a 3000 quilòmetres de distància; també són assassinades pels éssers humans.

Vaig començar a entendre que la meva necessitat més important podria ser rendir-me i ser lliure de la pressió per triomfar. També vaig intuir que si era capaç de deixar-me anar, podria ser conscient d’altres necessitats més fonamentals, no pas ambicions privades auto imposades sinó alguna cosa que sortís de l’essència de la meva naturalesa. La gent diu: “Oh, sigues tu mateixa costi el que costi”. He descobert que no és tan senzill saber qui sóc jo. És molt més fàcil saber què espera l’altra gent de mi i després estar convençuda que l’elecció és meva.

A Life of One’s Own de Joana Fields