#12. LAKE / LLAC
I have an interior that I never knew of / Tinc un interior que no coneixia
THE LAKE ISLE OF INNISFREE
I will arise and go now, and go to Innisfree,
And a small cabin build there, of clay and wattles made;
Nine bean-rows will I have there, a hive for the honey-bee,
And live alone in the bee-loud glade.
And I shall have some peace there, for peace comes dropping slow,
Dropping from the veils of the morning to where the cricket sings;
There midnight’s all a glimmer, and noon a purple glow,
And evening full of the linnet’s wings.
I will arise and go now, for always night and day
I hear lake water lapping with low sounds by the shore;
While I stand on the roadway, or on the pavements grey,
I hear it in the deep heart’s core.
William Butler Yeats
LAKE
Illusory paradise, self-consciousness, liquid mystery and fertile stillness for the imagination. A lake symbolizes the eye of the underworld observing us, the sky and the earth invert in a mirage. For the Irish and Breton traditions, the land of the dead is found in the depths of lakes and oceans. A lake’s birth implies his own death, it will be transformed into a swamp, then a wetland and finally a rich soil. In the Egyptian hieroglyphic system, a lake represents the hidden reality beneath the surface. The calm and beauty of the brilliant outside contains a dark abyss, inhabited by seductive creatures and aquatic demons. Narcissus myth reflects the most poignant pathology of the 21st century: obsessed in an egocentric competition we are unable to realize that solidarity and voluntary actions help us to recognize ourselves in others and to live a meaningful life.
I am learning to see. I don’t know why it is, but everything enters me more deeply and doesn’t stop where it once used to. I have an interior that I never knew of. Everything passes into it now.
The Notebooks of Malte Laurids Brigge: A Novel by Rainer Maria Rilke
L'ILLA DEL LLAC D’INNISFREE
M'aixecaré i aniré a Innisfree,
i construiré allí una petita cabana de canyes i d'argila.
Allí tindré quatre solcs de llegums i una arna per a les abelles,
i viuré sol entre el seu brunzit clar.
Allí hi haurà pau, perquè la pau degota lentament,
des de la matinada fins quan canta el grill.
La mitja nit és allí una visió i una purpúria resplendor el migdia,
i la tarda l'habiten les ales dels ocells.
M'aixecaré ara i hi aniré. Per sempre. Nit i dia
sentiré esmunyir-se les aigües del llac amb un suau so.
Mentre camino sobre l'asfalt gris
sento la remor de l'aigua al fons de la meua ànima.
William Butler Yeats (traduït per Antoni Vergés)
LLAC
Paradís il·lusori, autoconsciència, extensió líquida del misteri i quietud fèrtil per la imaginació. Els llacs simbolitzen l'ull del submón que ens observa, el cel i la terra s’inverteixen en un miratge òptic. Per les tradicions irlandeses i bretones, el país dels morts es troba a les profunditats dels llacs i els oceans. El naixement d’un llac implica la seva mort i transformació en pantà, aiguamoll i finalment en substrat. En el sistema jeroglífic egipci, el llac representa tot el que s’amaga rere les aparences. La calma i la bellesa de la superfície brillant pot amagar profunditats fosques i tenebroses, habitades per éssers seductors i dimonis aquàtics. El mite de Narcís reflexa la gran patologia del segle XXI: emmirallats en un deliri egocèntric som incapaços d’adonar-nos que la solidaritat i les accions de voluntariat fan que ens reconeguem en els altres i donen sentit a la vida més enllà del jo, jo, jo.
Aprenc a veure. No sé en què consisteix, tot penetra en mi més a fons i no s'atura al lloc on solia tenir terme. Tinc un interior que no coneixia. Ara tot hi fa cap.
Els quaderns de Malte de Rainer Maria Rilke
