#0. BIRDS / OCELLS

“Hope” is the thing with feathers / “Esperança” és la cosa amb plomes

“Hope” is the thing with feathers -
That perches in the soul -
And sings the tune without the words -
And never stops - at all -

And sweetest - in the Gale - is heard -
And sore must be the storm -
That could abash the little Bird
That kept so many warm -

I’ve heard it in the chillest land -
And on the strangest Sea -
Yet - never - in Extremity,
It asked a crumb - of me.

Emily Dickinson

BIRDS

Birds symbolize the connection between heaven and earth, the conscious and the unconscious mind. In many different cultures, birds represent the hidden essence of matter. They have stimulated our imagination for thousands of years. The desire of unlimited freedom is usually identified with birds. To hear a morning birdsong activates the magnetic compass that guides our lives. As Rilke said “Song is existence”. In the deepest of our being we have a bird that knows what we must do.

"What we don’t like is a mystery that’s solved completely. It’s a letdown. It always seems less than what we imagined when the mystery was present. The last scene in Blow Up is so perfect because you leave the theater still dreaming. Or the end of Chinatown, where the guy says ‘Forget it, Jake, it’s Chinatown.’ It explains so much but it only gives you a dream of a bigger mystery. Like life. I want to solve certain things but leave some room to dream."

David Lynch

---

“Esperança” és la cosa amb plomes
que s’ha enfilat a l’ànima
i canta la melodia sense paraules
i no s’atura mai.

I dolcíssima se sent en la Ventada
i la tempesta segur que causa dolor
si pot abatre l’Ocellet
que a tants donava escalfor.

A la terra més freda
i al Mar més exòtic la vaig sentir,
però mai, ni en el cas més Extrem,
no em demanà ni una molla a mi.

Emily Dickinson (traducció de Marcel Riera)

OCELLS

Els ocells simbolitzen la connexió entre el cel i la terra, la consciència i l’inconscient. En moltes cultures, els ocells representen l’essència oculta de la matèria. Han estimulat la nostra imaginació durant milers d’anys. El desig ilimitat de llibertat s’identifica habitualment amb els ocells. Escoltar el cant dels ocells de bon matí obre una porta a la brúixola intuitiva que orienta les nostres vides. Com deia Rilke: “El cant és existència”. En les profunditats del nostre ser hi tenim un ocell que ens diu allò que hem de fer.

“No ens captiven els misteris que es resolen per complet. Deixen mal gust de boca. Sempre sembla que són menys del que havíem imaginat quan el misteri estava viu. L’última escena de Blow Up és perfecta perquè surts del cinema i segueixes somiant. O el diàleg final de Chinatown: “Oblida-ho, Jake, és Chinatown”. T’explica moltes coses però et deixa imaginar un misteri més gran. Com la vida mateixa. M’agrada resoldre certs enigmes però, a la vegada, vull deixar espai per somiar.”

David Lynch